Agència de Salut Pública de Barcelona
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | ASPB  | ||||
| Tipus | organització empresa cotitzada organisme autònom | ||||
| Indústria | Sanitat | ||||
| Camp de treball | salut pública | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1r gener 2003 | ||||
| Fundador | Consorci Sanitari de Barcelona | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Gemma Tarafa Orpinell | ||||
| Empleats | 305 (2018) | ||||
| Entitat matriu | Consorci Sanitari de Barcelona | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Pressupost | 10.790.141 € (2018) | ||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +34-932-38-45-45 | ||||
| Lloc web | aspb.cat | ||||
    | |||||
Localització geogràfica  | |||||
L'Agència de Salut Pública de Barcelona és un organisme autònom previst per la Llei de la Carta Municipal de Barcelona de 1998 per gestionar els serveis de salut pública i medi ambient a la ciutat, concentrant en un únic organisme de caràcter consorciat[1] les responsabilitats i recursos de l'Ajuntament de Barcelona i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya d'aquest àmbit. Va ser creada l'any 2002,[2] i va començar el seu funcionament l'1 de gener de 2003.[3]
Antecedents[modifica]
Els antecedents de l'Agència es troben els les dues institucions sanitàries de què es va dotar l'Ajuntament de Barcelona a finals del segle xix per millorar la salut pública de la ciutat, el Laboratori Microbiològic Municipal creat el 1886 sota direcció de Jaume Ferran i Clua[4] i l'Institut Municipal d'Higiene creat el 1891 amb direcció de Lluís Comenge i Ferrer.[5] Després de la recuperació de la democràcia el 1979, aquestes estructures i altres formaven part de l'Àrea de Salut Pública de l'Ajuntament, que el 1996 es va constituir com a organisme autònom municipal, l'Institut Municipal de Salut Pública. Posteriorment es va integrar amb el Laboratori territorial de Barcelona del Departament de Salut, creant-se l'Agència formalment el 2002.
Govern[modifica]
L'Agència és governada per una Junta de govern composta per vuit persones, de les que la Presidència i tres més són designades per l'Alcaldia i la Vice-presidència i dues més són designades per la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya; una persona és designada pels treballadors de l'Agència. Compta amb una Gerència, i una Secretaria.
Funcions i serveis[modifica]
Les funcions de l'Agència es troben especificades en els seus estatuts, i la seva Junta de govern aprova el seu catàleg de serveis, que s'actualitza periòdicament. Aquests es concentren a la ciutat i inclouen l'elaboració d'informació sanitària, la vigilància i control sanitaris (epidemiològica, alimentària, ambiental i de plagues urbanes), la gestió de diversos programes i serveis de prevenció i promoció de la salut, i de diversos serveis d'atenció a les drogodependències, així com el Laboratori de salut pública. L'Agència exerceix l'autoritat sanitària a la ciutat. Pot prestar aquells serveis externs que li siguin encomanats per altres sempre que siguin congruents amb les seves funcions, cobrant-los d'acord amb uns preus públics. Ha mantingut activitat de recerca aplicada a la pràctica de salut pública, i contribueix a la docència en aquest camp.
L'Ajuntament va concentrar en l'Agència els seus serveis i responsabilitats de salut pública, i la Llei 18/2009 de salut pública i diversos textos legals previs han atribuït a l'Agència la responsabilitat dels serveis de salut pública que a la resta de Catalunya exerceixen els serveis autonòmics. Per tot això, l'Agència es configura com a finestreta única de la salut pública a la ciutat, resolent així la duplicitat de funcions i la concurrència competencial que solia produir-se prèviament. [6]
Referències[modifica]
- ↑ Departament de Presidència «Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya [Consulta: 14 abril 2014].
- ↑ Consorci Sanitari de Barcelona «Anunci sobre aprovació d'uns estatuts». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya [Consulta: 14 abril 2014].
- ↑ J.R. Villalbí, J. Guix, A. Plasència, J.M. Armengou, X. Llebaría, L. Torralba «La cartera de servicios en una organización de salud pública» (en castellà). Gaceta Sanitaria, 17, 3, maig/juny 2003. ISSN: 0213-9111 [Consulta: 6 desembre 2013].
- ↑ Casas Durán, Francesc. Historia del Laboratori Municipal de Barcelona: introducció a un centenari (1887-1987). Els Llibres de la Frontera, 1988, p. 24-26. ISBN 978-84-85709-74-8.
- ↑ Casas Durán, Francesc. Historia del Laboratori Municipal de Barcelona: introducció a un centenari (1887-1987). Els Llibres de la Frontera, 1988, p. 40-41. ISBN 978-84-85709-74-8.
- ↑ Departament de Presidència «Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya [Consulta: 23 maig 2014].