Aigua tova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aigua tova o aigua blana és el terme que s'utilitza per referir-se a certs tipus d'aigua pobres en ions de calci o magnesi. Sol usar-se en contraposició a aigua dura, que conté quantitats importants d'aquests ions.[1]

Propietat química[modifica]

La propietat química anomenada duresa de l'aigua és la que determina que s'hi atribueixi a l'aigua diferents grau de duresa. L'aigua poc dura o molt poc dura s'anomena blana o tova.

Cicle hidrològic natural.[modifica]

Dins del cicle hidrològic l'aigua més blana seria la precipitada pels núvols. Una vegada arriba al sòl, percola i dissol diferents sals minerals segons la solubilitat i la composició química de les roques que travessa, guanyant en duresa.

Les masses d'aigua com ara aqüífers, rius o llacs, tenen una duresa que és conseqüència de la geologia de l'entorn.

L'aigua tova sol trobar-se en fonts d'aigua o ullals[2] que ha estat en contacte amb subsòl de granit, però també pot sortir de fonts de gres, ja que aquest tipus de roques solen ser pobres en calci i magnesi.

Als països de parla catalana l'aigua tova és difícil d'obtenir de manera natural, car abunden els subsòls calcaris[3][4] tret de les comarques pirinenques i algunes prepirinenques.

Referències[modifica]

  1. «Resultats per a la cerca "duresa" dins totes les àrees temàtiques». Centre de Terminologia - Cercaterm. [Consulta: 4 desembre 2020].
  2. «Resultats per a la cerca "ullal" dins totes les àrees temàtiques». Cercaterm - Centre de Terminologia. [Consulta: 4 desembre 2020].
  3. «La dureza del Agua» (en castellà). Ajuntament de Benissa. [Consulta: 5 desembre 2020]. «Mapa de duresa d'aigua»
  4. «Quines són les principals zones amb aigua dura de Catalunya?». Roig-SAT. [Consulta: 5 desembre 2020].