Vés al contingut

Alà (nom)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nomAlà
Tipusprenom masculí Modifica el valor a Wikidata
Llenguaàrab Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua originalعلاء Modifica el valor a Wikidata
Pàgines que comencen per «Alà»
Persones amb aquest nom (Wikidata)

Alà o, amb l'article inicial, al-Alà és un nom masculí àrab (àrab: علاء, ʿAlāʾ o العلاء, al-ʿAlāʾ) que literalment significa ‘noblesa’, ‘alçada’, ‘altitud’.[1][2] Si bé Alà o al-Alà és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,[3] també se'ls pot trobar transcrits Ala'.[4]

Combinat amb les paraules «religió», «dinastia» i «monarquia»: Alà-ad-Din (علاء الدين, ʿAlāʾ ad-Dīn, ‘Noblesa de la Religió’), Alà-ad-Dawla (—علاء الدولة, ʿAlāʾ ad-Dawla, ‘Noblesa de la Dinastia’) i Alà-as-Saltana (علاء السلطنة, ʿAlāʾ as-Salṭana, ‘Noblesa de la Monarquia’) és un laqab o títol emprat per diversos musulmans. Alà-ad-Din, arran del conte Aladí i la llàntia meravellosa, recollit a l'antologia Les mil i una nits, s'ha catalanitzat també amb la forma Aladí. Tot i que les anteriors són les transcripcions normatives en català dels noms en àrab clàssic, també se'ls pot trobar transcrits Ala al-Din, Ala al-Dawla, Ala al-Saltana...

Aquests noms també els duen musulmans no arabòfons que els han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua.

Vegeu aquí personatges i llocs que duen aquest nom.

Vegeu aquí personatges i llocs que duen el nom o el làqab Alà-ad-Din.

Vegeu aquí personatges i llocs que duen el làqab Alà-ad-Dawla.

Vegeu aquí personatges i llocs que duen el làqab Alà-as-Saltana.

Notes

[modifica]
  1. Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. s.v. "علا". ISBN 8460008428. 
  2. Cortés, Julio. Diccionario de árabe culto moderno: Árabe-español. Madrid: Gredos, 1996, p. s.v. "علا" (Biblioteca Románica Hispánica). ISBN 8424917944. 
  3. Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
  4. Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.