Ala al-Djahapi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAla al-Djahapi

Ala al-Djahapi fou emir qaysita de Manazkert vers la meitat del segle ix. S'esmente després d'Ablhert (constatat el 844).[1] Estava sotmès al califa i a l'ostikan d'Armènia, i fou encarregat per aquest darrer de fer operacions militars a Vaspurakan. Ala va saquejar els districtes de Albag i sud-est del llac Van i després va entrar a Vaspurakan propi i es va instal·lar a Ardjudj (Ardjesh), però fou sorprès pel príncep Aixot Artsruní que el derrota completament.[2] Ala al-Djahapi va fugir i es va refugiar a Berkri (850). En aquesta batalla va destacar al bàndol armeni el nakharar Gurguèn, fill d'Abulbedj Artsruní, que tenia el feu de Mardastan. Més tard apareix com emir Djahap II ben Sevada.

Referències[modifica]

  1. Thierry, Jean Michel. Monuments arméniens du Vaspurakan (en francès). Libr. orientaliste Paul Geuthner, 1989, p. 57. 
  2. Laurent, Joseph. L'Arménie entre Byzance et l'Islam depuis la conquête arabe jusqu'en 836. Fontemoing et Cie, 1919.