Albatros becgroc atlàntic
Thalassarche chlororhynchos  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | espècie amenaçada |
| Dades | |
| Pes | 2,06 kg (pes adult) |
| Cries | 1 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Procellariiformes |
| Família | Diomedeidae |
| Gènere | Thalassarche |
| Espècie | Thalassarche chlororhynchos (Gmelin, 1789) Thalassarche chlororhynchos |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Diomedea chlororhynchos |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'albatros becgroc atlàntic[1] (Thalassarche chlororhynchos) és un gran ocell marí de la família dels diomedeids (Diomedeidae) que habita l'Atlàntic meridional.[2]
Taxonomia
[modifica]L'albatros de bec groc de l'Atlàntic va ser descrit per primera vegada l'any 1789 pel naturalista alemany Johann Friedrich Gmelin, quan va publicar una edició ampliada de l'obra Systema Naturae de Carl Linnaeus. En aquell moment, Gmelin el va classificar dins del gènere Diomedea (on s'incloïen tots els albatros) i li va donar el nom científic Diomedea chlororhynchos.[3]
Per fer aquesta descripció, Gmelin es va basar en el treball de l'ornitòleg anglès John Latham, que l'any 1785 havia il·lustrat i descrit un exemplar capturat prop del Cap de Bona Esperança (Sud-àfrica).[4]
Més endavant, el 1853, el naturalista alemany Ludwig Reichenbach va establir un nou gènere, Thalassarche,[5][6] on avui dia es classifiquen nou espècies, entre elles l'albatros becgroc atlàntic. El nom Thalassarche ve del grec antic i significa literalment “el poder del mar” (thalassa = mar, arkhē = poder, comandament). El nom de l'espècie, chlororhynchos, també té origen grec: khlōros vol dir “groc” i rhunkhos vol dir “bec”.[7]
A més, es considera una espècie monotípica, és a dir, que no té subespècies reconegudes.
Descripció
[modifica]L'albatros becgroc atlàntic és espècie d'albatros relativament petita. És una au d'uns 80 cm de longitud i una envergadura alar d'1,9 a 2 metres. El seu pes oscil·la entre els 2,5 i els 3 kg. No existeix dimorfisme sexual, tant els mascles com les femelles són iguals. El seu nom prové de l'ample franja de color groc que recorre la part superior del seu bec i que acaba amb una punta de color rosat o ataronjat.[8] La resta del seu bec és completament negre.[9][10]
El seu cap és de color gris. La part de l'esquena i les plomes cobertores de les ales són de color gris-negre. El coll és blanc i s'estén aquesta coloració per tota la part inferior. Les ales cobertores inferiors també són blanques però amb una franja gris-negre a les vores.[11] La part de la cua també és de color blanc amb la punta de color gris.[12]
Els exemplars més joves tenen el cap completament blanc i el seu bec és negre i sense la franja groga característica dels exemplars adults.
Hàbitat i distribució
[modifica]Ocell d'hàbits pelàgics, viu a mar obert i es passa la major part de la vida en aigües marines allunyat de la costa, excepte en època de cria. Abarca gran part de l'Atlàntic Sud i l'oceà Índic sud-occidental incloent aigües sota la costa del sud d'Àfrica.[8]
En època de cria se'l pot trobar a illes oceàniques de l'Atlàntic Sud, com l'illa Gough i l'arxipèlag de Tristan da Cunha.[9]
Alimentació
[modifica]Aquesta au s'alimenta de preses com peixos, crustacis i cefalòpodes que captura a la superfície del mar i ocasionalment bussejant. S'alimenta també en associació amb mamífers marins que porten peixos cap a la superfície i aprofita per capturar. És una au que a vegades rodeja els vaixells de pesca i n'aprofita les restes.[13] Entre la seva dieta hi podem trobar peixos com anxoves, sardines, cavalles, calamars i crustacis. Molt ocasionalment es pot alimentar de restes i carronya.[14]
Reproducció
[modifica]És una espècie monògama i que es reprodueix anualment, tot i això, els exemplars experimentats intenten reproduir-se dos de cada tres anys. Els nius els formen pedestals fets amb fang, turba, plomes i vegetació. La femella pon un únic ou entre setembre i principis d'octubre. Tant el mascle com la femella incuben l'ou i s'encarreguen d'alimentar la cria.[8] Els ous fan eclosió entre finals de novembre i principis de desembre.[15] Un cop els pollets surten de l'ou, comencen a treure les plomes a finals de març o abril. Els exemplars joves tornen a les colònies de cria a partir dels 5 anys.[16]
Conservació
[modifica]Segons la UICN Red List, el seu estat és "en perill". Les principals amenaces que té l'espècie són els accidents que tenen amb les xarxes de pesca, les alteracions de les seves colònies de cria i els canvis ambientals que afectin la seva disponibilitat de preses. Es calcula que la mortalitat per captura accidental és de 900 exemplars a l'any a la costa sud-est del Brasil, on se sap que és una de les espècies més comunes que acompanyen els vaixells de pesca.[13][9] La seva població s'estima entre els 35.000 i els 75.000 exemplars madurs amb una tendència decreixent.
Referències
[modifica]
- ↑ «albatros becgroc atlàntic - Diccionari dels ocells del món | TERMCAT». [Consulta: 18 setembre 2025].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 196. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Linné, Carl von; Linné, Carl von; Gmelin, Johann Friedrich; Beer, Georg Emanuel. Systema naturae per regna tria naturae : secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. v. 1, pt. 2. Lipsiae [Leipzig]: Impensis Georg. Emanuel. Beer, 1788.
- ↑ Latham, John; Latham, John; Latham, John. A general synopsis of birds. v.3:pt.1 (1785). London: Printed for Benj. White, 1785.
- ↑ Reichenbach, H. G. Ludwig; Reichenbach, H. G. Ludwig. Die vollständigste Naturgeschichte der Vögel. Abt.2:Bd.1;Abt.3:Bd.4:pt.1 (1836-1847) [Text]. Dresden: Expedition der Vollständigsten Naturgeschichte, 1836.
- ↑ «Petrels, albatrosses – IOC World Bird List». [Consulta: 18 setembre 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm dictionary of scientific bird names [electronic resource : from aalge to zusii]. London : Christopher Helm, 2010. ISBN 978-1-4081-3326-2.
- 1 2 3 Oiseaux.net. «Albatros à nez jaune - Thalassarche chlororhynchos - Atlantic Yellow-nosed Albatross» (en francès). [Consulta: 18 setembre 2025].
- 1 2 3 «Thalassarche chlororhynchos (Atlantic yellow-nosed albatross, Yellow-nosed albatross)». [Consulta: 18 setembre 2025].
- ↑ «Albatros picofino» (en castellà). [Consulta: 18 setembre 2025].
- ↑ «Albatros picofino atlántico - eBird» (en castellà). [Consulta: 18 setembre 2025].
- ↑ «Albatros de pico delgado - AVES DE CHILE». [Consulta: 18 setembre 2025].
- 1 2 «Atlantic Yellow-nosed Albatross (Thalassarche chlororhynchos )» (en anglès). UICN Red List. [Consulta: 18 setembre 2025].
- ↑ Schunck, Fabio; Pina, Patrick; Barata, Fábio; Olmos, Fábio «Atlantic Yellow-nosed Albatross Thalassarche chlororhynchos Feeding on a Dead Sea Turtle». Marine Ornithology, 50, 2, 17-07-2025. DOI: 10.5038/2074-1235.50.2.1482.
- ↑ «Acuerdo sobre la Conservación de Albatros y Petreles – Albatros Pico Fino del Atlántico Thalassarche chlororhynchos». Acuerdo sobre la Conservación de Albatros y Petreles.
- ↑ «Atlantic Yellow-nosed Albatross Thalassarche Chlororhynchos Species Factsheet» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2025].