Peucrist
Alchemilla alpina  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Gènere | Alchemilla |
| Espècie | Alchemilla alpina L., 1753 Alchemilla alpina |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
El peucrist, herba desinflamatòria o peu de Crist (Alchemilla alpina),[2] és una alquemil·la, una espècie de planta amb flors pertanyent a la família de les rosàcies.
Addicionalment pot rebre els noms d'herba argentada, herba estelada i pota de lleó.[2]
En català es coneix com a herba estelada perquè les fulles recorden la forma d'un estel i com a peu de crist a causa dels lòbuls de les fulles que s'identifiquen amb les llagues de Jesucrist.
Característiques morfològiques
[modifica]És una petita planta herbàcia perenne que té dos tipus de tiges: Les estèrils són molt curtes i totes les fulles surten formant una mena de roseta basal. Aquestes fulles són arronyonades o ovalades, profundament dividides (pràcticament compostes), amb 5-7 folíols que se solapen a la seva part mitjana i tenen alguns dents a la part distal. Les tiges fèrtils tenen també unes petites fulles caulinars i poden superar una mica els 20 cm d'alçada i són més llargues que les fulles de la roseta, porten unes flors petites agrupades en corimbes.[3] Les flors no tenen pètals, tenen un calze format per 4 sèpals d'un color verd-groguenc, però tenen un calicle (un segon calze més extern amb peces més petites.[4]
Hàbitat i distribució
[modifica]És una planta típica de prats alpins sobre terrenys més o menys àcids. També en indrets més o menys pedregosos, fins i tot en fissures de roques. Les alquemil·les sovint formen microespècies molt similars entre elles que sovint són endèmiques d'una àrea molt reduïda. De tota manera, l'A.alpina és una de les espècies clàssiques i, mentre els experts no hi diguin el contrari, té una àrea de distribució força gran que inclou una bona part dels països amb clima fred d'Europa i part del Canadà, Terranova i Groenlàndia.[5]
Taxonomia
[modifica]Dins del complex grup de les alquemil.les s'han descrit diferents subgèneres i seccions. De manera que, amb un criteri sintètic i en sentit ampli, A.alpina podria incloure algunes microespècies dels Països Catalans amb fulles profundament dividides i "folíols" més o menys enters[4] que hom ha separat en diverses espècies dins de la secció "alpinae" i la sèrie de les "Saxatiles", entre elles A.saxatilis, A.lucida, A.tenerrima, o A.transiens.[3] Totes elles tindrien en comú tenir les flors agrupades en glomèruls densos, els pedicels més curts que els dents del calze, les fulles més o menys compostes (amb els segments separats fins a la base) i ser plantes estoloníferes (amb un rizoma allargat), reptant.
sèrie Saxatiles
[modifica]
A.saxatilis sempre 5 folíols, més arrodonits, glomèruls compactes distants entre ells, rizoma llarg.
A.alpina (sensu stricto): algunes fulles amb 6-7 folíols, tiges no molt més llargues que les fulles
A.transiens: caràcters intermedis:alguna fulla amb més de 5 folíols i inflorescència un xic menys llarga que A.saxatilis
Altres quatre "espècies" d'aquest grup presents als Països Catalans (A.alpigena, A.catalaunica, A.hoppeaniformis o A.pallens), tenen les flors disposades més laxament, amb pedicels més llargs que el seu calze, el rizoma és curt i els segments foliars (fins a 9) sovint romanen units per la seva base. Aquestes s'agrupen dins de la sèrie Hoppeanae (a la mateixa secció "Alpinae").[3]
sèrie Hoppeanae
[modifica]
A.alpigena 7-9 folíols, més allargats, glomèruls laxes, pedicels llargs.
A.hoppeana: fulles amb 5-9 folíols, pedicels llargs
Notes i referències
[modifica]- ↑ Dades taxonòmiques d'aquesta espècie a la Flora Europaea
- 1 2 «Alchemilla alpina». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 març 2022].
- 1 2 3 Fröhner, Sigurd E. «Alchemilla» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 10 desembre 2025].
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.398-408. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ «Alchemilla alpina L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 2 desembre 2025].
