Aleksandr Voeikov
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 maig 1842 (Julià) Moscou |
| Mort | 27 gener 1916 (Julià) (73 anys) Sant Petersburg |
| Sepultura | Cementiri de Sant Nicolau de Sant Petersburg |
| Activitat | |
| Camp de treball | Meteorologia, climatologia i geografia |
| Ocupació | meteoròleg, geògraf, climatòleg |
| Ocupador | Universitat Imperial de Sant Petersburg |
| Membre de | |
| Família | |
| Família | Casa de Voeikov |
| Germans | Dmitri Voeikov |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
Aleksandr Ivànovitx Voeikov (en rus, Александр Иванович Воейков; Moscou, 20 de maig de 1842 - Sant Petersburg, 9 de febrer de 1916) va ser un meteoròleg, climatòleg i geògraf rus que va crear una xarxa d'estacions meteorològiques a tota Rússia i es va interessar en l'estudi de la interconnexió entre els processos meteorològics i el clima a llarg termini. Va descriure una àrea d'alta pressió siberiana que s'estén cap al sud-oest d'Europa, la qual es coneix com a l'Eix de Voeikov en honor seu.[1]
Biografia[modifica]
Aleksandr Voeikov va néixer a Moscou. El seu pare era Ivan Fedorovitx, però va quedar orfe als cinc anys i va ser criat pel seu oncle matern D.D. Mervago.
Va estudiar a la Universitat de Sant Petersburg i després va treballar a les universitats de Heidelberg, Berlín, i finalment a Göttingen, on es va doctorar el 1865 amb una tesi de títol Über die direkte Insolation und Strahlung an verschiedenen Orten der Erdoberfläche (Sobre la insolació i la radiació directa en diferents llocs de la superfície terrestre).
Després de viatjar per Europa, Amèrica del Nord i Àsia, va esdevenir secretari de la comissió meteorològica del 1870 i va participar en l'organització d'un sistema d'estacions meteorològiques. El 1887 va esdevenir professor a la Universitat de Sant Petersburg. Va fundar la revista Meteorologicheskü vestnik el 1891. Entre les contribucions de Voeikov hi havia l'ús de balanços d'evaporació, entrada i sortida dels rius per tal d'examinar tendències. A partir d'aquests estudis va predir que el mar d'Aral podria assecar-se. Tanmateix, creia que s'havien d'aprofitar els rius que entraven, ja que el mar d'Aral només estava assecant l'aigua.[2][3][4][5][6]
Va ser elegit membre de la Societat Geogràfica Russa el 1908. Voeikov també va ser un defensor del vegetarianisme, al capdavant de la Societat Vegetariana de Sant Petersburg.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Matishov, Gennady G.; Dzhenyuk, Sergei L.; Moiseev, Denis V.; Zhichkin, Aleksandr P. (en polonès) Oceanologia, 56, 3, 2014, pàg. 445–460. DOI: 10.5697/oc.56-3.445 [Consulta: lliure].
- ↑ Kamalov, Yusup S. «A Last Movement for a Lost Sea». A: Disaster by Design: The Aral Sea and its Lessons for Sustainability. 20, 2012, p. 77–88 (Research in Social Problems and Public Policy). DOI 10.1108/S0196-1152(2012)0000020016. ISBN 978-1-78190-375-9.
- ↑ Boomer, Ian; Aladin, Nikolai; Plotnikov, Igor; Whatley, Robin Quaternary Science Reviews, 19, 13, 2000, pàg. 1259–1278. Bibcode: 2000QSRv...19.1259B. DOI: 10.1016/S0277-3791(00)00002-0.
- ↑ Coen, Deborah R. Osiris, 26, 2011, pàg. 45–65. DOI: 10.1086/661264. PMID: 21936186.
- ↑ Oldfield, Jonathan D. WIREs Climate Change, 4, 6, 2013, pàg. 513–524. DOI: 10.1002/wcc.242.
- ↑ Kotlyakov, V. M.; Khromova, T. E.; Zverkova, N. M.; Chernova, L. P.; Kulikova, V. V. (en anglès) Doklady Earth Sciences, 441, 1, 2011, pàg. 1564–1567. DOI: 10.1134/S1028334X11110171. ISSN: 1028-334X.
- ↑ Malitska, Julia (en anglès) Media History, 2021, pàg. 1–22. DOI: 10.1080/13688804.2021.1937972. ISSN: 1368-8804 [Consulta: lliure].