Alfons IV de Lleó
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 899 (Gregorià) Regne de Lleó |
| Mort | agost 933 (Gregorià) (33/34 anys) Monestir de San Julián i Santa Basilisa de Ruiforco (província de Lleó) |
| Causa de mort | causes naturals |
| Sepultura | Basílica de San Isidoro de Lleó |
 Monarca del Regne de Lleó | |
| 926 – 931 ← Alfons Froilaz – Ramir II de Lleó → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | rei |
| Altres | |
| Títol | Rei de Lleó |
| Família | Dinastia asturlleonesa |
| Cònjuge | Ònnega Sanxes |
| Fills | Ordoni IV de Lleó |
| Pares | Ordoni II de Lleó i Elvira Menéndez |
| Germans | Ramir II de Lleó Sanç Ordoni |
Alfons IV de Lleó, dit el Monjo (ca. 899 - Ruiforco de Torío, 931),[1] fou rei de Lleó (925-931) i rei de Galícia (929-931).
Orígens familiars
[modifica]Nascut vers 899, va ser fill d'Ordoni II de Lleó i de la seva esposa, Elvira Menéndez. La filiació materna està comprovada documentalment, atès que Alfons anomena oncle al comte Gutier Menéndez.[2] Va ocupar el tron de Lleó un cop acabada la Guerra civil lleonesa entre els seus germans i el seu cosí Alfons Froilaz, el qual el 925 s'havia apoderat del tron lleonès. Ell i els seus germans, que havien rebut suport del rei Sanç I de Navarra, havien aconseguit restablir el domini sobre els territoris del seu pare, però la sobirania del regne estava molt fragmentada, ja que el seu germà Sanç Ordoni regnava a Galícia i l'altre germà, Ramir, ho feia a Portugal.
Matrimoni
[modifica]Es va casar amb la infanta navarresa Ònnega Sanxes, filla de Sanç I Garcés i Toda Asnar, entre el 9 de gener del 925 i el 5 de novembre del 927. Del matrimoni només en va néixer un fill, el futur monarca Ordoni IV, rei de Lleó, nascut vers el 926.[2]
Renúncia al tron
[modifica]El 929 morí el seu germà Sanç Ordoni, per la qual cosa rebé en herència el Regne de Galícia, ja que Sanç havia mort sense hereus. El 931, amb la mort d'Ònnega de Pamplona, va renunciar al tron lleonès i el va cedir al seu germà Ramir II, retirant-se a un monestir.
Al cap d'un temps, va rectificar la seva decisió, tot i que se'n desconeix el motiu, i va intentar de recuperar el poder mitjançant les armes,[1] però fou vençut pel seu germà, que va ordenar que li traguessin els ulls i el tanquessin a la presó, morint el 933.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Álvarez Álvarez, César. «Alfonso IV» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Salazar y Acha, Jaime de. Las dinastías reales de España en la Edad Media (en castellà). Madrid: Real Academia de la Historia i Boletín Oficial del Estado, 2021, p. 60.
