Vés al contingut

Aliança Cívica Democràtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAliança Cívica Democràtica
(cs) Občanská demokratická aliance Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtODA Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític
partit polític liberal desaparegut Modifica el valor a Wikidata
Ideologialiberalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1990
Data de dissolució o abolició2016 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perAlliance for the Future (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaPavel Bratinka (en) Tradueix (1990–1992)
Jan Kalvoda (en) Tradueix (1992–1997)
Jiří Skalický (1997–1998)
Michael Žantovský (en) Tradueix (1997–1997)
Daniel Kroupa (en) Tradueix (1998–2001)
Michael Žantovský (en) Tradueix (2001–2002) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc weboda.cz Modifica el valor a Wikidata

Aliança Cívica Democràtica (txec Občanská Demokratická Aliance, ODA) fou un petit partit polític de la República Txeca, actiu entre els anys 1989 (fundat poc després de la Revolució de Vellut) i 2007.

Història

[modifica]

El partit fou fundat el 1989 per un grup d'intel·lectuals sorgits del Fòrum Cívic com un partit liberal-conservador,[1] basat en les idees expressades sovint a The Salisbury Review. L'altre motiu va ser personal antipatia a Václav Klaus i el seu partit ODS. A les eleccions legislatives txeques de 1992 va obtenir uns 300.000 vots (5,93%) i va obtenir 14 escons al Consell Nacional Txec. Va formar part de la coalició de dretes que va presidir com a primer ministre Václav Klaus juntament amb l'ODS i els democristians.

A les eleccions legislatives txeques de 1996 va obtenir el 6,36% dels vots i formà novament coalició amb el Partit Democràtic Cívic i els democristians, presidit per Václav Klaus. Tanmateix, aquest govern no va disposar d'una majoria còmoda a la Cambra (99 de 200 diputats), i després dels escàndols financers del partit governant i dels durs atacs del president Václav Havel, la coalició es va ensorrar. L'ODA va participar en el govern provisional de Josef Tošovský fins que es convocaren les eleccions de 1998.

No va participar en les eleccions legislatives txeques de 1998 "per no dividir els vots de la dreta". Va formar part de la Čtyřkoalice (coalició de quatre) amb la Unió Democristiana-Partit Popular Txecoslovac, Unió de la Llibertat i Unió Democràtica com a oposició a la gran coalició del dretà Partit Democràtic Cívic i a l'esquerrà Partit Socialdemòcrata Txec. Tanmateix, es va convertir en el membre més feble, i després que sortissis a la llum els seus problemes de finançament, va deixar de prendre part de l'escenari polític txec. Només tenia un senador, el príncep Karel Schwarzenberg (Ministre de Relacions Exteriors de la República Txeca des de 2007). Va deixar d'existir el 31 de desembre de 2007.

El multimilionari txec Pavel Sehnal va anunciar el desembre de 2016 que va establir una nova Aliança Democràtica Cívica. Els líders de l'AOD original no estaven involucrats amb el nou partit.[2]

Resultats electorals

[modifica]

Escons a la Cambra de Diputats

Escons al Senat

Referències

[modifica]
  1. Hans Slomp. European Politics Into the Twenty-first Century: Integration and Division. Greenwood Publishing Group, 2000, p. 55. ISBN 978-0-275-96800-7. 
  2. «Miliardář Sehnal obnovuje ODA. Kdysi slavná značka se vrací - Seznam Zprávy». Arxivat de l'original el 29 de desembre 2016. [Consulta: 28 desembre 2016].

Enllaços externs

[modifica]
  • Web oficial
  • Petita història del partit Arxivat 2005-03-21 a Wayback Machine. (txec)