Aligot vesper oriental
Pernis ptilorhynchus  | |
|---|---|
 Pernis ptilorhynchus ptilorhynchus | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | Vespa |
| Envergadura | 1,418 m |
| Període d'incubació de l'ou | 31 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22694995 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Pernis |
| Espècie | Pernis ptilorhynchus Temminck, 1821 |
| Tipus taxonòmic | Pernis |
.svg){kind=icon}
L'aligot vesper oriental[1] (Pernis ptilorhynchus) és un ocell rapinyairede la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Habita zones selvàtiques i boscoses de l'Àsia oriental i meridional, al sud de Sibèria, Mongòlia, nord-est de la Xina, Sakhalín, Japó, el Pakistan, Índia cap a l'est fins a Assam i Bangladesh, Sri Lanka, nord de Myanmar, Sud-est Asiàtic, Sumatra, Borneo, Java i les Filipines. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Aligot vesper oriental». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 8 desembre 2022 (català)
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 268. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Oriental Honey-buzzard. Pernis ptilorhynchus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
