Alternativa Espanyola
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | AES  | ||||
| Tipus | partit polític espanyol | ||||
| Ideologia política | liberalisme econòmic socialcristianisme euroescepticisme franquisme sociològic conservadorisme nacionalisme espanyol | ||||
| Alineació política | ultradreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 21 abril 2003 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Secretari general | Rafael López-Diéguez Gamoneda | ||||
| Joventuts | Juventudes de Alternativa Española | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | alternativaespanola.com | ||||
  | |||||
.svg&lang=ca){kind=small}
Alternativa Espanyola (en castellà: Alternativa Española, AES) és un partit polític espanyol d'àmbit estatal la ideologia del qual s'enquadra dins de l'ultradreta neofranquista.[1][2][3] S'autodefineix com socialcristià, transversal i euroescèptic.[4] El seu secretari general és l'advocat i empresari Rafael López-Diéguez, antic militant del partit d'extrema dreta Fuerza Nueva, formació activa durant la Transició i dirigida pel seu sogre, l'històric dirigent Blas Piñar, que va ser nomenat president honorari d'AES, càrrec que va ostentar fins a la seva mort, al Gener del 2014. El partit és considerat hereu de Fuerza Nueva, malgrat que AES no utilitza la simbologia franquista. Manté contactes amb el partit Dreta Navarra i Espanyola (DNE).[5]
Ideologia[modifica]
AES sustenta la seva declaració programàtica i la seva acció pública en quatre principis: contra l'avortament, a favor de la família tradicional, les arrels cristianes i la unitat d'Espanya.
Història[modifica]
S'inscrigué en el Registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior en 2003[6] i es va presentar en públic en un acte polític celebrat el 23 d'octubre de 2004.[7]
Es presentà per primer cop a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 formant part de la coalició Plataforma Adelante Catalunya en les que només va obtenir només 2.735 vots i cap representació parlamentària.[8] A les Eleccions generals espanyoles de 2008 va treure 7.300 vots[9] i no es va presentar a les eleccions al Congrés de 2011. A les eleccions al parlament de la Comunitat de Madrid de 2007 va treure 5.039 i 3.731 en les de 2011,[10] i 3.731 vots en les eleccions municipals espanyoles de 2011.
Resultats electorals [modifica]
| Òrgan | Any | Vots | % | Escons | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| Parlament de Catalunya | 2006 | 2.735 | 0,09 | 0 / 135 |
|
| Assemblea de Madrid | 2007 | 5.039 | 0,17 | 0 / 120 |
|
| Corts Generals | 2008 | 7.300 | 0,03 | 0 / 350 |
|
| Parlament Europeu | 2009 | 19.583 | 0,12 | 0 / 54 |
|
| Eleccions locals | 2011 | 6.848 | 0,03 | 2 / 68.230 |
|
| Assemblea de Madrid | 2011 | 3.690 | 0,12 | 0 / 120 |
|
| Corts Generals | 2011 | 903 | 0,1 | - | Coalició amb DNE pel Senat a Navarra. |
| Parlament Europeu | 2014 | 17.774 | 0,11 | 0 / 54 |
Dins la coalició Impulso Social |
| Eleccions locals | 2015 | 5 / 67.515 |
|||
| Parlament Europeu | 2019 | 11 699 | 0,05 | 0 / 54 |
Dins la coalició ADÑ |
| Eleccions locals | 2019 | 4 / 67.515 |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alternativa Espanyola |
- ↑ (castellà)Alternativa Española, partido político español católico confesional, encuadrado dentro de la derecha conservadora Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine. - La Vanguardia
- ↑ (castellà)La extrema derecha, huérfana de Blas Piñar - El Mundo
- ↑ (castellà)La ultraderecha se cuela en algunos ayuntamientos - Público
- ↑ 'Somos el único partido en España que defiende el euroescepticismo’ Arxivat 2017-10-21 a Wayback Machine., La Gaceta
- ↑ (castellà)El pueblo se subleva contra el alcalde - El País
- ↑ «AES» (en castellà). La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2015-05-02. [Consulta: 30 desembre 2013].
- ↑ «Alternativa Española, partido a la derecha del PP, prepara congreso: cambios en sus cargos internos y apuesta por las regionales y europeas» (en castellà). El Confidencial Digital, 26-10-2005. [Consulta: 20 desembre 2013].
- ↑ Història electoral espanyola dels partits d'extrema dreta
- ↑ «Consulta de resultados electorales» (en castellà). Ministerior del Interior, 2008. [Consulta: 30 desembre 2013].
- ↑ «La extrema izquierda consigue 6.906 votos y la ultraderecha 11.162» (en castellà). La Vanguardia, 23-05-2011. [Consulta: 30 desembre 2013].