Ambigüitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'ambigüitat és un fenomen lingüístic que es dóna quan en una construcció no és clar el seu significat. És a dir, un enunciat (una oració, un text) és ambigu quan és susceptible de dues o més interpretacions.[1] Pot ser deguda a una construcció sintàctica poc clara (per exemple a la frase "Passejava amb el nen cantant" no és clar qui canta dels dos) o a la polisèmia o homonímia pròpia de determinades paraules (en un cas extrem es parla de mots bagul o comodí, que poden tenir molts sentits). L'ambigüitat només es pot resoldre pel context, que atorga més probabilitat a un significat per sobre dels altres possibles, i per això s'estudia sobretot des de la pragmàtica.

Ambigüitat lèxica[modifica | modifica el codi]

Ambigüitat en forma de morfema o paraula. Es dóna quan en un diccionari o lèxic, es permet més d'una interpretació per a un sol mot. Presenta problemes de comprensió al receptor, l'única solució és recórrer al context o a la situació. Es dóna quan una mateixa paraula admet dues o més significats diferents.

Homonímia[modifica | modifica el codi]

Les paraules tenen el mateix so però els seus significats són diferents. Hi ha una coincidència gràfica de dos o més paraules que tenen significats diferents.

  • Banc .-Establiment públic de crèdit, constituït en societat per accions.
  • Banc .-Seient, amb respatller o sense ell, en què poden asseure's diverses persones.
  • Banc .-Establiment mèdic on es conserven i emmagatzemen òrgans, teixits o líquids fisiològics humans per cobrir necessitats quirúrgiques, d'investigació, etc.
  • Banc .-Conjunt de peixos que van plegats en gran nombre.

Per exemple, l'oració han posat un banc nou a la plaça pot tenir dues interpretacions, segons la interpretació que s'assigne al mot polisèmic banc: «han posat un seient nou a la plaça», o bé, «han posat una institució financera a la plaça».

  • gat .-Mamífer carnívor de la família dels fèlids, digitígrad, domèstic amb cap rodó, llengua molt aspra, potes curtes i pelatge espès, suau, de color blanc, gris, marró, vermellós o negre.
  • gat .-Màquina que serveix per aixecar grans pesos a poca altura

Per exemple, l'oració hi havia un gat sota l'automòbil pot tenir dues interpretacions, ja que el gat es pot tractar de «la màquina per alçar l'automòbil per a reparar-ho», o bé, es pot tractar d'«un animal baix de l'automòbil».

Homòfon[modifica | modifica el codi]

Paraules que es pronuncien igual però la seua escriptura i els seus significats són diferents.

  • Ball/vall. On "ball" fa referència a la dansa i on "vall" és una zona enclotada entre dues muntanyes.
  • Bola/vola. On "bola" fa referència a una pilota, mentre que "vola" fa referència a la tercera persona del present del verb 'volar'.

Homògraf[modifica | modifica el codi]

Paraules que tenen la mateixa escriptura i pronunciació, encara que els seus significats són diferents.

deu

  • substantiu que significa un aflorament d'aigua
  • la desena (nombre)
  • 3a persona del singular del present d'indicatiu del verb deure.

Ambigüitat estructural[modifica | modifica el codi]

Es dóna en una oració o frase quan en té dos o més significats a causa de l'estructura, ja sigui per l'agrupament o la diferent funció gramatical.

Ambigüitat d'agrupament[modifica | modifica el codi]

Oració que té dues estructures possibles

Què vols, galetes o pa de la tia Pepa → Les galetes i el pa són tots dos de la tia Pepa o només el pa és de la tia Pepa

Va veure un home en un vaixell amb una ullera de llarga vista → L'home portava una ullera de llarga vista o el va veure a través d'una ullera de llarga vista

Ambigüitat funcional[modifica | modifica el codi]

Es dóna quan una paraula o frase completa dos o més relacions gramaticals, els morfemes i grups són iguals per a ambdós significats.

"La crítica de Riba", on Riba pot ésser el crític o el criticat

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ambigüitat Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Diccionario de lingüística moderna. Alcaraz Varó i Martinez Linares 1997 p.1