Amblyocarenum nuragicus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAmblyocarenum nuragicus
Amblyocarenum nuragicus 001.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaCyrtaucheniidae
GènereCyrtauchenius
EspècieAmblyocarenum nuragicus
Decae, Colombo & Manunza, 2014.[1]
Modifica les dades a Wikidata

Amblyocarenum nuragicus, també anomenada aranya nurag (per la cultura dels nurags), és una aranya migalomorfa de la família dels cirtauquènids (Cyrtaucheniidae).[2] Fou descrit per primera vegada per Decae, Colombo i Manunza l'any 2014.[1]

És endèmica de l'illa mediterrània de Sardenya. La mida del cos és d'uns 17 a 25 mm.

Un d'estudi del 2007 classifica Amblyocarenum nuragicus,[3] com a espècie distinta d'altres del gènere Cyrtauchenius. Així, les peculiaritats d'aquesta aranya permet diferenciar el dos gèneres Cyrtauchenius i Amblyocarenum que fins fa poc temps eren considerats molt similars.[4]

Tot i alguna similitud, aquesta aranya no és per confondre amb Cteniza sauvagesi, bastant diferent morfològicament, i des del punt de vista taxonòmic.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Decae, A., Colombo, M. & Manunza, B. (2014). Species diversity in the supposedly monotypic genus Amblyocarenum Simon, 1892, with the description of a new species from Sardinia (Araneae, Mygalomorphae, Cyrtaucheniidae). Arachnology 16(6): 228-240. doi:10.13156/arac.2014.16.6.228
  2. (anglès) Referència World Spider Catalog: Amblyocarenum nuragicus Decae, Colombo & Manunza, 2014 en la família Cyrtaucheniidae +base de dades} Accés el 26 de gener de 2019
  3. II ragno del nuraghe - National Geographic Italia
  4. Decae, Arthur; Colombo, Marco; Manunza, Bruno «Species diversity in the supposedly monotypic genus Amblyocarenum Simon, 1892, with the description of a new species from Sardinia (Araneae, Mygalomorphae, Cyrtaucheniidae)». Arachnology, 16, 6, 2014, pàg. 228–240. DOI: 10.13156/arac.2014.16.6.228.
  5. A Porto Conte un ragno tutto sardo ribattezzato “Nuragicus” - La Nuova Sardegna