Amo de possessió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Amo és el nom que rep a Mallorca l'arrendatari d'una possessió (unitat territorial de gestió agrària que té com a centre ses cases, lloc on hi ha la residència de l'amo, dels treballadors (missatges) i sovint la residència temporal del propietari (senyor).

Històricament hi va haver arrendataris que eren comerciants que llogaven les possessions per produir oli i comercialitzar-lo. Però la figura de l'amo, com arrendatari pagès, es va fer absolutament general a principis del segle XIX. Es constituïren veritables nissagues d'amos de possessió que romanien algunes generacions a la mateixa possessió o a possessions del mateix senyor. Aquests amos eren els que gestionaven la major part de la propietat (el senyor podia retenir sota el seu control directe determinats aspectes: les caceres, el pinars, el carbó, les rotes, etc.) i que llogaven els jornalers.

Molt sovint els amos consolidaren posicions econòmiques acomodades. En aquestes circumstàncies era normal que esdevinguessin també propietaris i que els seus fills s'incorporassin a les professions liberals o a la carrera eclesiàstica. A la segona meitat del segle XIX, coincidint amb la dinàmica exportadora de l'agricultura mallorquina, els amos, conjuntament amb els senyors pagesos (propietaris rurals residents a les mateixes viles, a diferència de l'aristocràcia i la gran propietat en mans de ciutadans) i els pagesos propietaris, es convertiren en els grups socials dominants a la majoria de municipis rurals. Aquest domini era econòmic, social i polític. Amb la instauració del sistema de sufragi (primer censitari i després universal) el control polític dels amos i pagesos rics es va fer més evident, ocupant sovint les batlies i regidories. És en aquesta època que hom parla a Mallorca de la implantació d'un sistema caciquista molt articulat.

Els amos de possessió mantengueren el seu prestigi i influència fins als anys cinquanta i seixanta del segle XX, quan els canvis econòmics generats per l'economia turística trasbalsaren per complet el món rural mallorquí.[1]

Referències[modifica]

  1. «Amo». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 159. ISBN 84-8661702-2.