Androclos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Androclos traient la punxa

Androclos (grec: Ἀνδροκλῆς), o Androclus, és el nom donat per algunes fonts a un esclau d'un cònsol romà. La història d'aquest home és explicada per Aule Gel·li que esmenta com a font Appió Plistonices, que afirmava haver-ne estat testimoni. Està inclosa a la classificació Aarne-Thompson com a tipus 156. El relat va reaparèixer a l'edat mitjana com a "El pastor i el lleó" atribuint-lo en aquella època, erròniament, a Isop (en els reculls de faules del qual és inclòs sovint). Podem comprar-lo amb la faula d'Isop El ratolí i el lleó i el seu tractament de la compassió i la lleialtat.

El conte clàssic[modifica | modifica el codi]

La forma més antiga en què apareix aquest relat és al llibre cinquè d'Aule Gel·li (s. II dC), Noctes Atticae, conte 14.

Segons la història, Androclos s'havia escapat del seu amo a l'Àfrica (Tunísia) i s'havia refugiat a una cova. Al cap d'un moment, hi va entrar un lleó ferit; Androclos va observar que tenia una punxa clavada a la pota i que no la podia fer servir. La hi va arrancar i així el va curar. El lleó va agrair a l'esclau la cura i no el va atacar. Durant un temps, els dos van viure junts a la cova, el lleó portava menjar al seu benefactor i reclinava amorosament el cap a la falda. Però, cansat de la vida salvatge, un dia l'esclau se'n va anar i fou capturat i portat a Roma, on és condemnat com a fugitiu al circ per enfrontar-se a les feres. L'emperador assisteix a l'espectacle i, quan el lleó famolenc s'hi abraona, el lleó el reconeix i comença a llepar-lo afectuosament i dòcil. Després de relatar els fets a l'emperador, l'esclau és perdonat i alliberat amb el lleó.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Androclos Modifica l'enllaç a Wikidata