Angèle et Tony

Angèle et Tony

Fitxa
Direcció	Alix Delaporte
Protagonistes	Clotilde Hesme Grégory Gadebois Évelyne Didi Patrick Descamps Patrick Ligardes Lola Dueñas Corine Marienneau Farid Larbi Marc Bodnar Dany Verissimo
Director artístic	Hélène Ustaze
Producció	Hélène Cases
Guió	Alix Delaporte i Alain Le Henry
Música	Mathieu Maestracci
Fotografia	Claire Mathon
Muntatge	Louise Decelle
Productora	Lionceau Films
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	2010
Durada	87 min
Idioma original	francès
Color	en color
Descripció
Gènere	drama i cinema romàntic
Lloc de la narració	Normandia

Angèle et Tony és una pel·lícula francesa dirigida per Alix Delaporte, estrenada el 2011.

Argument

Els amors d'Angèle i de Tony. Angèle, bonica jove a la deriva i sense diners, desembarca a Port-en-Bessin-Huppain, a Normandia, en un municipi colpit per la crisi econòmica. Tony, un pescador, el pare del qual s'ha perdut a la mar, l'alberga i la col·loca al mercat del peix.

Repartiment

• Clotilde Hesme: Angèle, una jove, sense diners i a la deriva, que desembarca a Port-en-Bressin
• Grégory Gadebois: Tony, un mariner i pescador normand, que s'enamora d'ella
• Évelyne Didi: Myriam, la mare de Tony i de Ryan, una peixatera
• Jérôme Huguet: Ryan, el germà de Tony, un mariner i pescador que no es recupera de la mort a la mar del seu pare
• Antoine Couleau: Yohan, el fill d'Angèle, que no ha vist la seva mare durant dos anys i mig
• Patrick Descamps: l'avi de Yohan
• Patrick Ligardes: el conseller d'inserció
• Lola Dueñas: Anabel, una amiga d'Angèle, d'origen espanyol
• Elsa Bouchain: la jutja
• Corine Marienneau: l'àvia de Yohan, hostil a Angèle
• Marc Bodnar: el marit d'Anabel
• Antoine Laurent: el vigilant
• Farid Larbi: el comissari
• Tracy: el jove asiàtic que fa un passeig amb Angèle
• Rama Grinberg: l'amiga de Ryan
• Barbara Chavy: l'escribana

Al voltant de la pel·lícula

• El petit paper de l'àvia hostil a Angèle és interpretat per Corine Marienneau, l'excantant del grup Téléphone.

Crítica

• Un personatge malcarat i dur com els dels films dels Dardenne, i al que Clotilde Hesme, en el seu bell emmurriament, dona tanta calidesa com credibilitat
• En surt un bonic melodrama. El guió és una mica fluix, no prou acabat, però hi ha moments de gràcia en aquesta primera pel·lícula.

Premis

• Premi Michel-d'Ornano 2010, en el Festival del Cinema Americà de Deauville.
• Nominat al César a la millor primera pel·lícula 2012