Anhídrid melític

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicAnhídrid melític
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular287,954232 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₂O₉ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C12=C(C3=C(C4=C1C(=O)OC4=O)C(=O)OC3=O)C(=O)OC2=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Altres
sòlid inflamable Modifica el valor a Wikidata

L'anhídrid melític, també anomenat trianhídrid melític i trianhídrid benzèhexacarboxílic, és l'anhídrid de l'àcid melític, és un compost orgànic amb la fórmula C12O9.

No conté altres elements a part del carboni i l'oxigen, l'anhídrid melític és un òxid de carboni (oxocarboni) i, juntament amb el CO2, el CO i el C3O2, és un dels quatre únics que són raonablement estables en condicions estàndard.

És un sòlid sublimable blanc, aparentment obtingut per Justus Liebig i Friedrich Wöhler el 1830 en el seu estudi de la mellita ("pedra de mel") i té la fórmula empírica C4O3.

La substància va ser caracteritzada correctament el 1913 per H. Meyer i K. Steiner. Conserva el caràcter aromàtic de l'anell de benzè.[1]

Referències[modifica]