Annibale Comessatti
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 gener 1886 Udine (Itàlia) |
| Mort | 13 setembre 1945 (59 anys) Pàdua (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Pàdua |
| Tesi acadèmica | Sulle curve doppie di genere qualunque e particolarmente sulle curve ellittiche doppie (1908 ) |
| Director de tesi | Francesco Severi i Giuseppe Veronese |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat de Pàdua (1923–1945) Universitat de Càller (1920–1923) Universitat de Pàdua (1908–1920) |
| Membre de | |
| Alumnes | Ugo Morin |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ugo Morin |
| Família | |
| Fills | Maria Camelia Comessatti |
| Pares | Pietro Comessatti i Amelia de Poli |
Premis | |
Annibale Comessatti (Udine, 30 de gener de 1886 - Pàdua, 13 de setembre de 1945) va ser un matemàtic italià.
Vida i Obra[modifica]
Comessatti va fer els seus estudis secundaris a la seva vila natal, Udine. Va estudiar matemàtiques a la universitat de Pàdua en la qual es va doctorar el 1908 amb una tesi sobre les corbes dobles dirigida per Francesco Severi, de qui va ser professor assistent fins al 1920.[1] Entre el 1915 i el 1919 va servir com oficial d'artilleria a la Primera Guerra Mundial. El 1920 obté, per concurs, la càtedra de geometria de la universitat de Càller i el 1923, també per concurs les de Parma i de Mòdena, però prefereix anar com a professor extraordinari a la seva universitat de Pàdua,[2] en la qual va fer la resta de la seva vida acadèmica, tot i que alguns anys va ser professor encarregat a les universitats de Ferrara i de Mòdena.[3]
El 1942 va morir la seva única filla amb només divuit anys i la seva pèrdua va accelerar el seu procés de decadència.[4]
La obra matemàtica de Comessatti va ser principalment en geometria, amb una especial enfocament als punts reals de les varietats algebraiques.[5]
Durant l'època feixista es va deixar influir per la retòrica racista.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Severi, 1946, p. 59.
- ↑ Tonolo, 1946, p. 1.
- ↑ Tonolo, 1946, p. 2.
- ↑ Tonolo, 1946, p. 6.
- ↑ Brigaglia, 2016, p. 282.
- ↑ Israel, 2000, p. 45.
Bibliografia[modifica]
- Brigaglia, Aldo. «Segre and the Foundations of Geometry: From Complex Projective Geometry to Dual Numbers». A: Gianfranco Casnati, Alberto Conte, Letterio Gatto, Livia Giacardi, Marina Marchisio, Alessandro Verra (eds.). From Classical to Modern Algebraic Geometry (en anglès). Birkhäuser, 2016, p. 265-288. ISBN 978-3-319-32992-5.
- Israel, Giorgio. «La matematica italiana, il fascismo e la politica razziale». A: Michele Emmer (ed.). matematica e cultura 2000 (en italià). Springer, 2000, p. 21-48. ISBN 88-470-0102-1.
- Severi, Francesco «Annibale Comessatti (1886-1945)» (en italià). Bollettino dell'Unione Matematica Italiana, Vol. 1, Num. 1, 1946, pàg. 59-61. ISSN: 2198-2759.
- Tonolo, Angelo «Annibale Comessatti» (en italià). Rendiconti del Seminario Matematico della Università di Padova, Vol. 15, 1946, pàg. 1-7. ISSN: 2240-2926.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Annibale Comessatti |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Annibale Comessatti» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Janiro, Nicoletta. «COMESSATTI, Annibale». Dizionario Biografico degli Italiani, 1982. [Consulta: 5 juliol 2020]. (italià)
- Deotto, Sabina. «COMESSATTI ANNIBALE (1886 - 1945)». Dizionario Biografico dei Friulani, 2016. [Consulta: 5 juliol 2020]. (italià)