Anniceris

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnniceris
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Cirene Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola cirenaica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsParaebates (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFiló de Mègara Modifica el valor a Wikidata
Influències

Anniceris (en grec antic Ἀννίκερις) fou un filòsof de l'escola cirenaica.

Les dades sobre aquest personatge són prou confuses i contradictòries. Podria tractar-se de dos personatges am el mateix nom, l'un contemporani de Plató, a qui hauria rescatat de l'esclavitud a que l'havia sotmès el tirà Dionís el Vell per 20 mines i un altre contemporani d'Alexandre el Gran i deixeble de Parebates, segons Diògenes Laerci.

Aquest segon Anniceris hauria creat una unió entre l'escola cirenaica i l'epicureisme. Es va oposar a Epicur en dos aspectes: va negar que el plaer fos l'absència de dolor, perquè llavors la mort seria un plaer, i que cada acte per sí mateix tenia un objectiu diferent, i que no hi havia un final general de la vida humana. En aquestes opinions s'acostava al pensament d'Aristip de Cirene, però es diferenciava d'ell en admetre que l'amistat, el patriotisme i altres virtuts semblants eren bones per elles mateixes. El savi obtenia plaer amb aquestes qualitats encara que ocasionalment li causessin problemes i que un amic havia de ser escollit no només per satisfer les necessitats de cadascú, sinó per l'amabilitat i l'afecte personal, segons Diògenes Laerci i l'enciclopèdia bizantina Suides. Claudi Elià diu que Anniceris (probablement el primer), va ser un bon constructor de carruatges.[1]

Referències[modifica]

  1. Lynch Cotton, George Edward. «Anniceris». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.