Antoni Mas i Bou

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Mas i Bou
Biografia
Naixement18 maig 1945 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Caldes de Malavella (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la junta Sociedad de Artistas Intérpretes o Ejecutantes de España
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e26833e8-ce81-4fa4-84d0-1a5572b76bf0 Discogs: 3066351 Modifica el valor a Wikidata

Antoni Mas i Bou (Caldes de Malavella, 18 de maig de 1945) és un pianista, compositor i director d'orquestra.[1]

Procedent d'una nissaga de músics, el seu oncle era el compositor Francesc Mas Ros.[2] Ha estat director de les cobles La Caravana (1975-76), Marina (1977-90)[3] de la qual fou impulsor i membre fundador; Maravella (1990-94) i Selvatana (1994-97). Ha estat vinculat al món de l'havanera i en entitats de gestió vinculades als drets dels músics.[2] Així, va ser dues vegades president del Sindicat de Músics de Girona (1989-2004) i (1996-2006), president de la Societat Cooperativa Músics de Catalunya (2001-2006), president de l'Associació Cultural MusiCat (2003-2006), fundador i gerent del Grup de Gestió MusiCat (1996-2008), president de la Unió de Músics de Catalunya (2003-2009). Ha estat director musical de diversos espectacles com Acoblats, amb el grup Port-Bo i la cobla Montgrins, i A prop del mar, amb la cantant Nina.

Com a compositor, acredita més de cent títols enregistrats i diversos premis en concursos de diferents gèneres musicals.[4]És el compositor de l'actual himne del RCD Espanyol de Barcelona, amb lletra de l'historiador espanyolista Juan Segura Palomares, que es va presentar durant la cerimònia del centenari del club el 14 de novembre de 1999 i ha estat enregistrat per l'Orfeó Català i l'Orquestra Simfònica del Vallès.[5]

El 2016 va publicar Històries de músics, un enfilall d'històries de músics que ell mateix va viure personalment o que havia sentit explicar als companys durant els gairebé seixanta anys de la seva vida professional.[6][1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bagué, Gerard. «Entrevista». Diari Ara. [Consulta: 23 maig 2021].
  2. 2,0 2,1 «Entrevista». Museu de la Mediterrània. [Consulta: 23 maig 2021].
  3. «La Marina fa diumenge». Diari Avui. [Consulta: 23 maig 2021].
  4. «Biografia». Grup Gavarres. [Consulta: 23 maig 2021].
  5. «Club - L'Himne». RCD Espanyol. [Consulta: 23 maig 2021].
  6. «El caliu de la memòria. Històries de músics». Editorial Gavarres. [Consulta: 23 maig 2021].

Enllaços externs[modifica]