Antonio Caballero y Góngora
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Antonio Caballero y Góngora y Maximiliana Avila Aguilera 24 maig 1723 Priego de Córdoba (Província de Còrdova) |
Mort | 24 març 1796 (72 anys) Còrdova (Espanya) |
Bisbe de Còrdova | |
15 setembre 1788 – 24 març 1796 ← Baltasar Yusta y Navarro – Agustín Ayestarán y Landa → Diòcesi: bisbat de Còrdova | |
Arquebisbe de Bogotà | |
14 desembre 1778 – ← Agustín de Alvarado y Castillo (en) – Baltasar Jaime Martínez de Compañón → Diòcesi: arquebisbat de Bogotà | |
Bisbe de Yucatán | |
17 juliol 1775 – ← Juan Manuel Garcia de Vargas y Ribera (en) – Luis Tomás Esteban de Piña y Mazo (en) → Diòcesi: bisbat de Yucatán | |
Bisbe de San Cristóbal de las Casas | |
29 maig 1775 – ← Juan Manuel Garcia de Vargas y Ribera (en) – Francisco Polanco (en) → Diòcesi: bisbat de San Cristóbal de las Casas | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic (1750–) |
Consagració | Santiago José Hechavarría y Elguesúa |
Antonio Caballero y Góngora, de nom complet, Antonio Pascual de San Pedro de Alcántara Caballero y Góngora (24 de maig de 1723, Priego de Córdoba — ibídem 24 de març de 1796) va ser un arquebisbe catòlic espanyol, virrei de Nova Granada (avui, Colòmbia, Equador i Veneçuela) des de 1782 a 1789.
El 1778 va ser nomenat arquebisbe de Santa Fe de Bogotà. En morir el virrei, Caballero va ser designat per a substituir-lo, sense abandonar les seves funcions eclesiàstiques. El seu govern (1782 - 1788) es va distingir per l'impuls que va donar a la cultura. També va sotmetre els rebels de Darién i va fomentar-ne la colonització. El 1788 va renunciar als seus càrrecs i va passar al bisbat de Còrdova, a Espanya.
Una varietat d'orquídia que creix en zones tropicals d'Amèrica Llatina - “Gongora” - li deu el nom.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Orquídea Góngora a infojardin.com (castellà)