Vés al contingut

Aphelocoma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAphelocoma Modifica el valor a Wikidata

Aphelocoma californica Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCorvidae
GènereAphelocoma Modifica el valor a Wikidata
Cabanis, 1851 Aphelocoma Modifica el valor a Wikidata

Aphelocoma és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels còrvids (Corvidae) que en general habiten a l'oest dels Estats Units, Mèxic, i oest d'Amèrica Central, amb una espècie a Florida.[1]

Aquest gènere pertany al grup dels gaigs del Nou Món, possiblement una subfamília diferent dels gaig blaus, que no està estretament relacionada amb altres gaigs, garses o garses arbòries.[2] Dins d'aquest grup, segons una anàlisi molecular del 2023, Aphelocoma és el grup germà d'un clade format per Cyanocitta i Gymnorhinus.[3]

Viuen en boscos oberts de pins i roures, chaparrals i boscos mixtos de fulla perenne. Són coneguts com a "gaig de bardissa".[4]

Descripció

[modifica]
Exemplar juvenil

Els gaigs d'Aphelocoma són lleugerament més grossos que el gaig blau (Coracias garrulus) i es diferencien per tenir la cua més llarga, ales lleugerament més curtes i arrodonides, i sense cresta al cap. La part superior del cap, el clatell i els costats del cap són de color blau intens. Algunes espècies tenen una llista superciliar i cobertores auriculars fosques. El pit també és blanc o grisenc i l'esquena és d'un color grisenc que contrasta amb la cua i les ales blaves brillants de la majoria d'espècies. Una espècie, el gaig de bardissa unicolor, és completament blau, superficialment similar al gaig dels pins (Gymnorhinus cyanocephalus) de molt més al nord. El bec, les potes i els peus són negres.[5]

Ecologia

[modifica]

Alimentació

[modifica]

La dieta consisteix principalment en glans i pinyons. Tanmateix, sovint també s'alimenten de cereals, baies i altres fruites. Aquests ocells també poden ser omnívors; la dieta pot incloure insectes, ous i cries, petites granotes, ratolins i rèptils. Com a ocells que emmagatzemen aliments, els gaigs demostren una memòria episòdica única. Poden trobar els amagatalls d'aliment amb gran precisió, fins i tot passats diversos dies d'haver-los amagat. Són visitants freqüents de càmpings i pícnics i sovint han après a menjar de les mans de la gent on s'han acostumat a ser alimentats.[6]

Reproducció

[modifica]

El niu el construeix en un arbre o un arbust, de vegades força baix. Els nius són compactes i folrats de pèl i arrels fines amb un diàmetre exterior d'uns 30 cm a 60 cm. Normalment ponen de dos a quatre ous i els incuben durant 14 a 16 dies. Hi ha dues variacions principals del color de la closca dels ous: verd amb marques oliva o un fons més pàl·lid de blanc grisenc a verd amb marques marrons vermelloses. El gaig de bardissa de Florida i el gaig de bardissa de Mèxic tenen sistemes cooperatius de cria que impliquen diversos "ajudants" a cada niu, generalment parents de la parella reproductora.[6]

L'augment de la prolactina a la parella reproductora condueix a l'expressió del comportament i la fisiologia parentals.[7] L'origen del comportament al·loparental que es troba en els ocells ajudants ha estat el focus de molts estudis. Es va trobar una correlació positiva entre l'augment dels nivells de prolactina durant el període de cria i el comportament d'ajuda en els gaigs d'Aphelocoma no reproductors.[7] Això suggereix que els ocells ajudants no simplement responen a les crides de les cries, sinó que comencen a mostrar un comportament parental fins i tot abans que els pollets descloguin. Aquestes dades suggereixen que la selecció natural pot estar actuant sobre la cria cooperativa en els gaigs d'Aphelocoma i els gaigs del Nou Món en general perquè els ocells reaccionen a més que un simple estímul ambiental. També s'ha fet estudis sobre el gaig de bardissa de Florida (A. coerulescens) i els resultats han confirmat la hipòtesi que l'augment dels nivells de prolactina està correlacionat amb un augment del comportament parental en els ocells ajudants.[8] El gaig de bardissa de Florida és membre de la família dels còrvids (Corvidae), que es consideren els ocells més intel·ligents i entre els animals més intel·ligents.[9]

Vocalitzacions

[modifica]

Els gaigs d'Aphelocoma són força vocals i tenen una àmplia gamma de sons i crides; les crides comunes inclouen un "txiiick-txiiick-txiiik" i un "krr'r'r'r'r" gutural. També són, com tots els altres gaigs, sovint força agressius, antagònics a les zones d'alimentació i de vegades considerats una molèstia.[6]

Sistemàtica

[modifica]
Gaig de bardissa de Florida (Aphelocoma coerulescens).

El gènere Aphelocoma va ser descrit per primer cop l'any 1851 per l'ornitòleg alemany Jean Louis Cabanis i l'espècie tipus el gaig de bardissa de Califòrnia.[10]

Actualment es reconeixen generalment set espècies dins del gènere Aphelocoma. Es creu que van evolucionar al Plistocè, i se sap que el gaig de bardissa de Florida ha estat evidentment diferent i present a la seva àrea de distribució actual durant almenys dos milions d'anys.[11] Les poblacions interiors, costaneres i de l'illa de Santa Cruz de l'antic gaig de bardissa occidental (de Califòrnia) es consideren ara tres espècies separades: el gaig de bardissa de Woodhouse, el gaig de bardissa de Califòrnia i el gaig de bardissa de Santa Cruz. Dues poblacions diferents del gaig de bardissa de Mèxic podrien representar de manera similar dues espècies separades.[12]

L'anàlisi filogenètica basada en seqüències d'ADN mitocondrial suggereix tres clades dins del gènere: els gaigs unicolors, els gaigs de bardissa i els gaigs mexicans.[13] Les relacions entre aquests clades no estan completament resoltes, però suggereixen que els gaigs unicolors són germans dels dos clades restants.[13]

L'antic gaig de bardissa occidental ara es considera que representa tres espècies. Aquestes estarien separades per la Gran Conca, amb el llinatge costaner del Pacífic (gaig de baridssa de Califòrnia) i el gaig de bardissa de Santa Cruz, així com el llinatge interior (gaig de barissa de Woodhouse), amb el gaig de bardissa de Florida com a espècie germana. Aquest tractament no aconsegueix abordar el problema dels ocells de l'interior del sud de Mèxic.[12]

La pobra resolució filogenètica proporcionada per les dades moleculars suggereix que una ràpida radiació evolutiva del Pliocè superior dels gaigs nord-americans va conduir a la diversitat actual. Els estudis sobre la història evolutiva dels gaigs Aphelocoma suggereixen que tots els gaigs del Nou Món es van originar a Amèrica del Nord o Mesoamèrica.[14]

Espècies

[modifica]

Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per 7 espècies:[15][16]

Etimologia

[modifica]

La paraula Aphelocoma prové del grec antic llatinitzat de «ἀπελής- / apheles-» que significa “simple” i del llatí «coma» (del grec «κόμη / kome»), “cabells”, en referència a la manca de plomes ratllades o bandejades en aquest gènere, en comparació amb altres gaigs.[17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 17 gener 2026].
  2. ↑ Ericson, Per G. P.; Jansén, Anna‐Lee; Johansson, Ulf S.; Ekman, Jan «Inter‐generic relationships of the crows, jays, magpies and allied groups (Aves: Corvidae) based on nucleotide sequence data» (en anglès). Journal of Avian Biology, 36, 3, 5-2005, p. 222–234. DOI: 10.1111/j.0908-8857.2001.03409.x. ISSN: 0908-8857.
  3. ↑ McCullough, Jenna M; Hruska, Jack P; Oliveros, Carl H; Moyle, Robert G; Andersen, Michael J «Ultraconserved elements support the elevation of a new avian family, Eurocephalidae, the white-crowned shrikes» (en anglès). Ornithology, 140, 3, 13-07-2023. DOI: 10.1093/ornithology/ukad025. ISSN: 0004-8038.
  4. ↑ «Aphelocoma». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 17 gener 2026].(català)
  5. ↑ «Aphelocoma» (en anglès). All About Birds. [Consulta: 17 gener 2026].
  6. 1 2 3 «Aphelocoma» (en castellà). Audubon.org. [Consulta: 17 gener 2026].
  7. 1 2 Brown, J «Prolactin and helping in birds: has natural selection strengthened helping behavior?». Behavioral Ecology, 9, 6, 01-11-1998, p. 541–545. DOI: 10.1093/beheco/9.6.541.
  8. ↑ Schoech, Stephan «Physiology of Helping in Florida Scrub-Jays» (en anglès). American Scientist, 86, 1, 1998, p. 70. DOI: 10.1511/1998.1.70. ISSN: 0003-0996.
  9. ↑ Prior, Helmut; Schwarz, Ariane; Güntürkün, Onur «Mirror-Induced Behavior in the Magpie (Pica pica): Evidence of Self-Recognition» (en anglès). PLoS Biology, 6, 8, 19-08-2008. e202. DOI: 10.1371/journal.pbio.0060202. ISSN: 1545-7885. PMC: 2517622. PMID: 18715117.
  10. ↑ Cabanis, Jean Louis. Museum Heineanum : Verzeichniss der ornithologischen Sammlung des Oberamtmann Ferdinand Heine, auf Gut St. Burchard vor Halberstadt. T.1. Halbertstadt: In Commission bei R. Frantz, 1850, p. 221.
  11. ↑ Emslie, Steven D. «A Fossil Scrub-Jay Supports a Recent Systematic Decision». The Condor, 98, 4, 11-1996, p. 675–680. DOI: 10.2307/1369850. ISSN: 1938-5129.
  12. 1 2 Rice, Nathan H.; MartíNez-Meyer, Enrique; Peterson, A. Townsend «Ecological niche differentiation in the Aphelocoma jays: a phylogenetic perspective: ECOLOGICAL NICHE DIFFERENTIATION IN THE APHELOCOMA JAYS» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 80, 3, 03-11-2003, p. 369–383. DOI: 10.1046/j.1095-8312.2003.00242.x.
  13. 1 2 Berg, Elena C.; Aldredge, Robert A.; Peterson, A. Townsend; McCormack, John E. «New phylogenetic information suggests both an increase and at least one loss of cooperative breeding during the evolutionary history of Aphelocoma jays» (en anglès). Evolutionary Ecology, 26, 1, 1-2012, p. 43–54. DOI: 10.1007/s10682-011-9492-8. ISSN: 0269-7653.
  14. ↑ Bonaccorso, Elisa; Townsend Peterson, A. «A multilocus phylogeny of New World jay genera» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 42, 2, 2-2007, p. 467–476. DOI: 10.1016/j.ympev.2006.06.025.
  15. ↑ Classificació dels còrvids a ZOONOMEN Rev. 09-09-2013
  16. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Jayshrike, shrikes, crows, mudnesters, melampittas, Ifrit, birds-of-paradise – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 17 gener 2026].
  17. ↑ «The Key to Scientific Names: Aphelocoma» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 17 gener 2026].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aphelocoma&oldid=38388466»