Aplacòfors

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAplacòfors
Aplacophora Modifica el valor a Wikidata
Epimenia verrucosa.jpg
Epimenia verrucosa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumMollusca
SubfílumAplacophora Modifica el valor a Wikidata
Subclasses

Els aplacòfors (Aplacophora, gr. "que no porta plaques") són una classe de mol·luscs marins d’aigües profundes, exclusivament bentònics que es troben a tots els oceans del món. Comprèn 432 espècies.[1] Són cilíndrics, similars als cucs i de petites dimensions (no més de 5 cm), per bé que excepcionalment poden assolir els 30 cm. Totes les formes modernes conegudes no tenen closca: només algunes formes primitives extingides posseïen valves.[2] El grup comprèn els dos clades, Solenogastres i Caudofoveata.

Els aplacòfors es consideren tradicionalment ancestrals de les altres classes de mol·luscs. No obstant, la relació entre els dos grups d'aplacòfors i amb les altres classes de mol·luscs no estan clares.

Història natural[modifica]

Els caudofoveats solen enterrar-se al substrat, mentre que els solenogastres solen ser epibentònics. Els dos grups són més freqüents en aigües de més de 20 m de fondària, on algunes espècies poden arribar a densitats de fins a quatre o cinc exemplars per metre quadrat. Els solenogastres són típicament carnívors, alimentant-se de cnidaris i de vegades anèl·lids s o d'altres petits organismes, mentre que els caudofoveats són principalment detritívors o s’alimenten de foraminífers.[3]

Filogènia[modifica]

Els aplacòfors van ser considerats un grup polifilètic,[4] però estudis més recents basats en filogènia molecular els consideren un clade monofilètic format per dos clades, Solenogastres i Caudofoveata.[5][6]

Taxonomia[modifica]

Els aplacòfors comprenen dos subclasses, Solenogastres (292 espècies) i Caudofoveata (141 espècies) repartides en 28 famílies.[1]

Subclasse Caudofoveata
Subclasse Solenogastres

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 14 febrer 2021].
  2. Sutton, M. D.; Briggs, D. E. G.; Siveter, D. J.; Siveter, D. J.; Sigwart, J. D. «A Silurian armoured aplacophoran and implications for molluscan phylogeny». Nature, vol. 490, 7418, 2012, pàg. 94–97. Bibcode: 2012Natur.490...94S. DOI: 10.1038/nature11328. PMID: 23038472.
  3. Todt, C. «Aplacophoran Mollusks—Still Obscure and Difficult?». American Malacological Bulletin, vol. 31, 2013, pàg. 181–187. DOI: 10.4003/006.031.0110.
  4. Giribet, G.; Okusu, A, A.; Lindgren, A. R., A. R.; Huff, S. W., S. W.; Schrödl, M, M.; Nishiguchi, M. K., M. K. «Evidence for a clade composed of molluscs with serially repeated structures: monoplacophorans are related to chitons». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 103, 20, May 2006, pàg. 7723–7728. Bibcode: 2006PNAS..103.7723G. DOI: 10.1073/pnas.0602578103. PMC: 1472512. PMID: 16675549.
  5. Kocot, K. M.; Cannon, J. T.; Todt, C.; Citarella, M. R.; Kohn, A. B.; Meyer, A.; Santos, S. R.; Schander, C.; Moroz, L. L. «Phylogenomics reveals deep molluscan relationships». Nature, vol. 477, 7365, 2011, pàg. 452–456. Bibcode: 2011Natur.477..452K. DOI: 10.1038/nature10382. PMC: 4024475. PMID: 21892190.
  6. Smith, S. A.; Wilson, N. G.; Goetz, F. E.; Feehery, C.; Andrade, S. N. C. S.; Rouse, G. W.; Giribet, G.; Dunn, C. W. «Resolving the evolutionary relationships of molluscs with phylogenomic tools». Nature, vol. 480, 7377, 2011, pàg. 364–367. Bibcode: 2011Natur.480..364S. DOI: 10.1038/nature10526. PMID: 22031330.