Arístil·los (cràter)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreArístil·los

Modifica el valor a Wikidata
Dades generals
Tipuscràter d'impacte Modifica el valor a Wikidata
Cos astronòmicLluna Modifica el valor a Wikidata
EpònimAristil Modifica el valor a Wikidata
Dades geogràfiques
Coordenades33° 53′ N, 1° 13′ E / 33.88°N,1.21°E / 33.88; 1.21 Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre54,4 km Modifica el valor a Wikidata
Profunditat3.300 m Modifica el valor a Wikidata
QuadrangleLQ05 Modifica el valor a Wikidata
Localització
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature381 Modifica el valor a Wikidata
[Arístil·los és el cràter a dalt a la dreta d'aquesta imatge infraroja. Imatge cortesia de NOT i SOTA: M. Gålfalk, G. Olofsson, and H.-G. Florén, presa amb la càmera SIRCA.

Arístil·los és un prominent cràter d'impacte lunar que es troba en el Mare Imbrium oriental.

Directament al sud hi ha el cràter més petit Autòlic, mentre que cap al sud-oest es troba el gran cràter Arquimedes. L'àrea del mar cap al sud-oest es denomina Sinus Lunicus. Al nord-est s'hi troben els cràters Teatet i Cassini. La vora d'Arístil·los té una àmplia rampa, amb un exterior irregular pel material expulsat que és relativament fàcil de distingir contra la superfície llisa del mar circumdant. L'impacte del cràter ha creat un sistema de marques radials que s'estén fins a una distància de més de 600 quilòmetres. A causa d'aquests rajos, Arístil·los està assignat com a part del període Copernicà.[1]

La vora és, en general, de forma circular, encara que presenta un lleuger aspecte hexagonal. Les parets interiors de la vora tenen una superfície en forma de terrassa, i descendeixen a un interior relativament rugós que no ha estat inundat per la lava. A mitjà del cràter es localitza un conjunt de tres pics agrupats, que s'eleven a una altura d'aproximadament 0,9 km.

En els exteriors del nord de la rampa d'Arístil·los apareixen les restes d'un cràter palimpsest. És la vora d'un antic cràter, que ha estat gairebé totalment submergit pels fluxos de lava als voltants del Mare Imbrium. L'extrem sud de la vora ha estat cobert pel material expulsat des d'Arístil·los. Al llarg de la paret interna de l'est la vora és una inusual cinta estreta de material fosc.

Fotografia de la missió Apol·lo 15
Mapa de detall dels elements del Mare Imbrium. Arístil·los està marcat amb la lletra "I".

El grup musical britànic Camel va donar a la primera cançó del seu àlbum Moonmadness de 1976 el nom d'aquest cràter.

Cràters satèl·lit[modifica]

Per convenció aquests elements són identificats en els mapes lunars posant la lletra en el costat del punt mitjà del cràter que està més prop d'Aristillus.

Cràters satèl·lit
Arístil·los Coordenades Diàmetre
A 33° 36′ N, 4° 30′ E / 33.6°N,4.5°E / 33.6; 4.5 (Arístil·los A) 5 km
B 34° 48′ N, 1° 54′ O / 34.8°N,1.9°O / 34.8; -1.9 (Arístil·los B) 8 km

Referències[modifica]

  1. The geologic history of the Luna, 1987, Donald Wilhelms Wilhelms; with sections by McCauley, John F.; Trask, Newell J. United States Geological Survey Professional Paper: 1348.

Altres referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arístil·los