Arabis hirsuta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuArabis hirsuta modifica
Arabis spp Sturm15.jpg
modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBrassicales
FamíliaBrassicaceae
TribuArabideae
GènereArabis
EspècieArabis hirsuta modifica
(L.) Scop.
Nomenclatura
BasiònimTurritis hirsuta (en) Tradueix modifica

Arabis hirsuta (L.) Scop. és una espècie de plata brassicàcia distribuïda per les regions temperades d'Àsia, Amèrica del Nord i Europa, incloent els Països Catalans.

Inflorescència
Il·lustració

Morfologia[modifica]

Planta herbàcia bianual o perenne, que està ramificada i fa fins a 60 cm d'alt. Les fulles en rosetes basals són sagitades i amb els marges dentats. Les flors són molt petites, de color blanc i rosat.

Etimologia[modifica]

Arabis: és el nom del gènere i deriva del grec per a referir-se a la mostassa o el creixen.[1]

hirsuta: és l'epítet específic llatí que significa 'pilós'.[2]

Sinònims[modifica]

  • Arabis accedens Jord.
  • Arabis brownii Jord.
  • Arabis collisparsa Jord.
  • Arabis conferta Willd. ex Rchb.
  • Arabis contracta Spenn.
  • Arabis curtisiliqua DC.
  • Arabis gracilescens Jord.
  • Arabis hirtella Jord.
  • Arabis idanensis Jord.
  • Arabis marschalliana Steud.
  • Arabis montana Lam.
  • Arabis nemoralis Steud.
  • Arabis nipponica (Franch. & Sav.) H.Boissieu
  • Arabis ovata (Pursh) Poir.
  • Arabis petricola Jord.
  • Arabis platystigma (Beck) Beck
  • Arabis propera Jord.
  • Arabis propinqua Jord.
  • Arabis reichenbachii Syme
  • Arabis retziana Beurl. ex Nyman
  • Arabis rupestris Nutt.
  • Arabis sagittata var. nipponica Franch. & Sav.
  • Arabis sagittata var. ovata (Pursh) DC.
  • Crucifera contracta E.H.L.Krause
  • Erysimum hirsutum (L.) Kuntze
  • Turritis accedens Fourr.
  • Turritis collisparsa Fourr.
  • Turritis curtisiliqua Fr. ex DC.
  • Turritis gerardiana Ramond ex DC.
  • Turritis hirtella Fourr.
  • Turritis idanensis Fourr.
  • Turritis multiflora Lapeyr.
  • Turritis oblongata Raf.
  • Turritis propera Fourr.
  • Turritis raji J.Presl & C.Presl
  • Turritis stenopetala Willd.[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  1. Czerepanov, S. K. 1981. Sosud. Rast. SSSR 509 pages. Nauka, Leningradskoe Otd-nie, Leningrad.
  2. Flora of China Editorial Committee. 2001. Fl. China 8: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A.J. Cronquist. 2005. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
  5. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.

Enllaços externs[modifica]