Arc àrab de Madinat al-Zahra
 | |
| Tipus | obra escultòrica i porta  |
|---|---|
| Creador | Anònim |
| Creació | 960 |
| Mètode de fabricació | alabastre, trepat i pintura |
| Mida | 129,5 ( ) × 75,5 x 6,8 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Diocesà de Tarragona, Tarragona |
Arc àrab de Madīnat al-Zahrā és un arc àrab, procedent de Còrdova, fet probablement per un llibert del califa Abd-ar-Rahman III. Actualment es troba exposat a la Sala I del Museu Diocesà de Tarragona, amb el número d'inventari D-0157.
Història[modifica]
Diversos estudis recents[1] indiquen que, probablement, l'arc formi part dels elements decoratius de les obertures del bany del califa Abd-ar-Rahman III, a la zona de la terrassa superior de Madīnat al-Zahrā. D'altres estudiosos[2] apunten però a que l'arc podria provenir de la desapareguda Mesquita de Tortosa, d'on, probablement, l'arquebisbe Antoni Agustín, l'hagués portat a la catedral de Tarragona l'any 1583, amb l'objectiu que servís com a material de construcció per a la decoració de la capella del Santíssim Sagrament. Els investigadors van trobar l'arc encastat en un mur de la Sala Capitular de la catedral.
L'arc es va encastar a un dels murs del claustre a principis del segle xix, amb motiu d'una visita reial a la ciutat. Romandria allà fins al 1989, quan va ser traslladat a Barcelona amb motiu de l'exposició Millenum. En tornar a Tarragona fou encastat de nou, però només durant 3 anys, ja que el 1992 es va traslladar de nou amb motiu de l'exposició Pallium. Un cop passada l'exposició va ingressar com a peça del museu, on ara és custodiat.
Descripció[modifica]
Es tracta d'un arc de ferradura, fet amb una peça rectangular d'alabastre blanc, on encara es poden observar algunes restes de policromia. S'aguanta mitjançant dues columnetes, amb capitells decorades amb fulles. A l'arquivolta es pot llegir una inscripció en àrab.[3] Com a altres elements decoratius, l'arc presenta una sanefa al voltant, realitzada amb motius vegetals estilitzats, així com una trena a la part superior. El seu estat de conservació és bo.
Exposicions[modifica]
- Millenum. Història i Art de l'Església Catalana, Pia Almoina. Saló del Tinell. Capella de Santa Àgata. Barcelona, 1989
- Pallium. Exposició d'Art i Documentació. De la memòria de sant Fructuós al triomf de santa Tecla, Museu Diocesà de Tarragona. Tarragona, 1992
Referències[modifica]
- ↑ (Aceña, 1994, 1995, 1998)
- ↑ (Miravall (1999))
- ↑ La inscripció està escrita en caràcters cúfics i, segons Aceña (1998), hi diu: «En el nom de Déu, benedicció de Déu per al servidor de Déu, Abd-ar-Rahman, emir dels creients, Déu perllongui la seva vida, pel que va ordenar fer sota la direcció de Jàfar, el seu oficial i llibert l'any tres-cents quaranta-nou (960).»
Bibliografia[modifica]
- ACEÑA I ALONSO, Robert. "El capitell de tipus califal del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona". Lambard. Estudis d'Art Medieval. Vol. 6 (1994), p. 17-25., p. 17, p. 25, Cat. núm. 2
- ACEÑA I ALONSO, Robert. "Mihrab de Tarragona".Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 196-198., p. 91, 196-198
- ACEÑA I ALONSO, Robert. "Arquet de Tarragona", L'Islam i Catalunya. (1998), p. 44-46., p. 44-46, Cat. cat. 21
- MIRAVALL I DOLÇ, Ramon. Mâdina Turtûxa. Introducció a la Tortosa islàmica. Tortosa: Dertosa, 1999., p. 119-120, Cat.núm. 18