Arquitectura empeltada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Arquitectura empeltada és a l'arquitectura basada en la fusió harmònica d'elements originals existents en una construcció o en un edifici amb elements nous que s'hi volen inserir.[1] De la mateixa manera que en botànica empeltar consisteix a sumar una part d'una planta (tija, tronc, branca, etc.) a una altra de plantada, a fi que el conjunt es comporti com una sola planta, en aquesta concepció de l'arquitectura es fa servir figuradament aquesta noció per a destacar que un edifici existent es beneficia —s'empelta— d'una nova proposta per a originar un edifici renovat que conserva els punts forts dels components originals i s'enriqueix amb la incorporació harmònica de les noves propostes, com si el mateix edifici aprofités la saba antiga per al creixement conjunt d'un nou edifici.[2]

Arquitectura empeltada a Catalunya[modifica]

Casa Bofarull de Josep Maria Jujol

A Catalunya es troben molts exemples d'arquitectura on es fusionen elements de diferents èpoques i estils. Un exemple és la Casa Bofarull de l'arquitecte català Josep Maria Jujol, que a més ha estat un dels edificis seleccionats per il·lustrar aquest concepte a la 14a Biennal d'Arquitectura de Venècia amb el projecte "Arquitectures Empeltades / Grafting Architecture".[3][4]

Referències[modifica]

  1. «Arquitectura empeltada». Termcat. [Consulta: 3 juny 2014].
  2. «#termedelasetmana: arquitectura empeltada». Blog del Termcat. [Consulta: 3 juny 2014].
  3. «Grafting Architecture: Catalonia at Venice». Vilaweb, 13-05-2014 [Consulta: 15 juny 2014].
  4. «Catalonia at Venice. Grafting Architexture». Institut Ramon Llull. [Consulta: 15 juny 2014].