Art públic
.jpg)
L'art públic, o art civil,[1] és una noció artística que engloba diferents tipus d'obres d'art dissenyades per a ser exposades en un espai públic generalment exterior accessible a tothom. Per als artistes implica una forma de treball específica per la interacció de l'obra amb l'emplaçament, la repercussió en la societat i la col·laboració amb l'administració o el propietari de l'espai públic. La modalitat tradicional és l'escultura pública però pot incloure arts aplicades al mobiliari urbà, elements d'arquitectura o manifestacions creatives d'arts visuals.
Escultura pública[modifica]
L'escultura pública es va desenvolupar en època renaixentista, seguint l'evolució dels estils artístics fins avui en dia. L'objectiu bàsic ha estat embellir la ciutat, alhora que s'organitzava l'espai públic, i atorgar un significat commemoratiu de fets o de personatges històrics. És una concepció de la ciutat com a escenari d'un museu a l'aire lliure de caràcter permanent. L'escultura pública s'ha utilitzat com un element per afavorir la regeneració d'espais urbans.[2]
Aquesta modalitat tradicional ha estat revisada de forma crítica per la discutible eficàcia artística com a simple decoració sense plantejar una integració en el context de l'entorn urbà o una lectura crítica de la funció de l'espai públic vinculada a la comunitat.[2]
Art polític[modifica]
L'art públic s'ha utilitzat sovint amb finalitat política per representar certs valors o commemorar fets o personatges. En règims totalitaris s'ha utilitzat com a forma de propaganda provocant controvèrsia en produir-se un canvi de règim polític. És representatiu l'ús de l'art soviètic al servei de la dictadura del proletariat, de Mao durant la Revolució Cultural xinesa o la pervivència de símbols franquistes a Espanya.
Com a moviment social, l'art polític és una forma d'art públic enfocada a mostrar idees i crítiques socials. Els temes habituals poden ser la memòria col·lectiva no oficial, els excessos del mercat i del desenvolupament turístic, el control privat o vigilat de l'espai públic o d'altres problemes socials. Aquesta pràctica d'art reivindicatiu sol tenir un caràcter temporal, o bé puntual com a treball d'autor o bé desenvolupat en un període com a treball col·lectiu.[2]
S'inscriu en el moviment d'art conceptual amb una transversalitat de disciplines, a més d'artística amb la història, la sociologia, l'antropologia i l'urbanisme. El 1995 va ser denominat per Suzanne Lacy com a "nous gèneres d'art públic", terme que va tenir fortuna entre els artistes d'avantguarda.[3]
La crítica a l'art polític és per la mera representació dels problemes socials, donant-los visibilitat però sense proposar ni contribuir a les solucions.[2]
Art públic activista[modifica]
,_August_2009.JPG)
L'art activista utilitza la creativitat per canalitzar les demandes des de l'interior dels conflictes o problemes socials. En lloc de consolidar els valors establerts, com l'escultura pública, o de representar el seu qüestionament, com l'art polític, l'art activista cerca una funció social de l'art amb la col·laboració i participació ciutadana. S'utilitza l'art públic com a eina prioritzant el valor de l'ús i de la producció de serveis.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Art públic: Presentació». Ajuntament de Barcelona, Universitat de Barcelona, setembre 2012. [Consulta: 17 novembre 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «L'art públic». Culturcat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 novembre 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Mazadiego, Elize. «New Public Art: Redefining or Reconsidering Community-Based Art?». University of California. Arxivat de l'original el 9 d'octubre 2011. [Consulta: 18 novembre 2012].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art públic |
- Centre de Recerca POLIS, Universitat de Barcelona
- Catàleg raonat d'art públic de Barcelona
- Guia d'art públic urbà de Sant Boi