Articulació (mecànica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Articulació de revolució. Només permet el gir relatiu dels dos element units.

Hi ha dues menes d'articulacions l'articulació de revolució i l'articulació prismàtica amb referència amb la Teoria de mecanisme. Altres denominacions són possibles sense que hi hagi gaires possibilitats d'error.[1] La simbologia i representació esquemàtica són bastant universals.[2]

Articulació de revolució[modifica | modifica el codi]

Una articulació de revolució és un enllaç o parell cinemàtic que permet la lliure rotació dels dos elements (o barres) enllaçats com les frontisses d'una porta, la unió pistó-biela d'un motor mitjançant el buló, les estisores (amb un piu o rebló que permet el lliure gir) són exemples pràctics de l'ús d'una articulació de rotació.[3]

El terme articulació en anglès s'anomena "revolute joint", "pin joint" o "hinge joint". En francès "liason pivot". En italià "coppia rotoidale".

Articulació prismàtica[modifica | modifica el codi]

Una articulació prismàtica permet el desplaçament relatiu rectilini dels dos elements enllaçats.[4]

L'enllaç d'una guia de cortina amb els patins o algunes guies que només admeten moviment longitudinal sense que puguin girar els seus elements (per exemple: en algunes cadires plegables, o en la majoria de calaixos), són exemples d'articulacions prismàtiques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Salvador Cardona Foix; Daniel Clos Costa. Teoria de màquines. Edicions UPC, 2000, p. 15–. ISBN 9788483013670 [Consulta: 4 novembre 2010].  (català)
  2. Representació esquemàtica de parells cinemàtics(català)
  3. Carles Riba i Romeva, Mecanismes i màquines I. El frec en les màquines, Universitat Politècnica de Catalunya, 2009, pàgina 34, ISBN 9788483016527
  4. Carles Riba Romeva. Els Robots industrials:Parells cinemàtics. Edicions UPC, 1993, p. 31–. ISBN 9788476532645 [Consulta: 4 novembre 2010]. .(català)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]