Articulació de revolució
(S'ha redirigit des de: Articulació (mecànica))
Una articulació de revolució o rotació, o simplement R, és un parell cinemàtic que permet un moviment de rotació relatiu al voltant d'un eix comú.[1] L'element interior se sol anomenar pivot, monyó o espiga mentre que la part exterior se sol anomenar coixinet.[2]
Alguns exemples pràctics de l'ús de l'articulació de rotació són les frontisses d'una porta, la unió pistó-biela d'un motor mitjançant el buló o el rebló que permet el gir d'unes estisores.[3]
El terme articulació en anglès s'anomena rotary, revolute, pin o hinge joint. En francès liason pivot. En italià coppia rotoidale.
Referències[modifica]
- ↑ Blas i Abante et al., 1991, p. 3.
- ↑ Cardona i Clos, 2010, p. 15.
- ↑ Carles Riba i Romeva, Mecanismes i màquines I. El frec en les màquines, Universitat Politècnica de Catalunya, 2009, pàgina 34, ISBN 9788483016527
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Blas i Abante, Marta; Mateu i Martínez, M. Rosa; Picó i Garcia, Rosa Maria; Riba i Romeva, Carles. «Diccionari de robòtica industrial» p. 18, 1991. [Consulta: 6 abril 2019].
- Cardona, Salvador; Clos, Daniel. Teoria de màquines. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2010, p. 248. ISBN 978-84-9880-379-2 [Consulta: 24 agost 2019].
| Parells inferiors o superficials | |
|---|---|
| Parells superiors o puntuals i lineals | |
