Ascensió d'Aton

Plantilla:Infotaula geografia políticaAscensió d'Aton

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 25° 43′ 22″ N, 32° 36′ 06″ E / 25.72275°N,32.60161°E / 25.72275; 32.60161
EstatEgipte
GovernacióGovernació de Luxor
CiutatLuxor Modifica el valor a Wikidata

Ubicació de la ciutat en el primer mapa detallat modern conegut
Mapa de la Necròpolis tebana, situada entre el Temple de Medinet Habu, temple mortuori de Ramsès III, i el Temple d'Amenhotep III

Ascensió d'Aton, Ciutat daurada perduda o simplement Aton és una ciutat d'Egipte que va ser el principal assentament administratiu i industrial de l'era de l'Imperi egipci a la riba occidental de Luxor, al costat del riu Nil. La ciutat va ser redescoberta el 2021 per un equip d'arqueòlegs després d'haver restat sota la sorra uns 3.000 anys.[1]

Història[modifica]

Va ser una ciutat fundada per Amenhotep III, que va ser novè rei de la dinastia XVIII entre el 1391 i el 1353 aC en una època de riquesa, poder i luxe. El va seguir el seu fill Amenhotep IV, que durant els 17 anys que va governar es va canviar el nom a Akenaton (que significa dedicat a Aten), va substituir Tebes com a capital per la ciutat d'Amarna i va abandonar el panteó egipci tradicional per centrar-se només en el déu del sol Aten. El seu fill, Tutankamon, li va donar l'esquena, i en va ser el darrer faraó.[2][3]

Quatre capes d'assentaments diversos mostren èpoques d'ús diferents fins a l'època copta dels segles iii a vii.[3] El descobriment es va anunciar el 2021 i es va fer durant unes tasques d'excavació que van arrencar el setembre del 2020 per a buscar el temple mortuori de Tutankamon entre els temples d'Amenhotep III i Ramsès III.[1] L'anunci del descobriment el va fer l'exministre egipci Zahi Hawass.[4]

Descripció[modifica]

La ciutat estava envoltada per un mur en forma de zigzag, amb una única porta. Les runes apunten que els carrers estaven flanquejats per cases, amb pedres de fins a tres metres als murs. En les primeres excavacions s'ha trobat una fleca, una gran cuina amb forns i ceràmica, un taller per fer amulets i objectes decoratius, un barri administratiu i residencial i una infraestructura per fabricar maons amb el segell d'Amenhotep III.[2][5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 324cat. «Egipte descobreix sota la sorra a Luxor una gran ciutat perduda de fa 3.000 anys», 08-04-2021. [Consulta: 8 abril 2021].
  2. 2,0 2,1 «Egypt announces the discovery of the Lost City of Luxor» (en anglès americà), 08-04-2021. [Consulta: 8 abril 2021].
  3. 3,0 3,1 «'Lost golden city of Luxor' discovered by archaeologists in Egypt» (en anglès), 08-04-2021. [Consulta: 8 abril 2021].
  4. «Egipto anuncia el descubrimiento de la 'Ciudad Perdida' de Luxor» (en castellà), 08-04-2021. [Consulta: 8 abril 2021].
  5. Español, Marc. «Aparece la ciudad perdida de Luxor, con 3.000 años de antigüedad» (en castellà), 08-04-2021. [Consulta: 8 abril 2021].