Vés al contingut

Associació de Professionals de l'Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAssociació de Professionals de l'Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya
(ca) Associació d'Arxivers i Gestors de documents de Catalunya
(ca) Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtAAC Modifica el valor a Wikidata
Tipusassociació professional
organització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballarxivística Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació25 juny 1985
Activitat
Ocupació dels membresarxiver Modifica el valor a Wikidata
Membre deConsell Internacional d'Arxius Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaFrancesc Giménez Martín[1]
Altres
Número de telèfon+34-934-19-89-55 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttps://arxivers.com

Facebook: Associació-dArxivers-de-Catalunya-222312877835373 X: AAC_GD Youtube: UCJDSPT0xC50EoT6M8mDzbXw Modifica el valor a Wikidata

L'Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya és una entitat que té l'objectiu de potenciar la figura i el treball de l'arxiver, la defensa dels seus interessos legítims tant individuals com col·lectius i, impulsar i desenvolupar aquest àmbit professional. En l'actualitat l'Associació d'Arxivers de Catalunya agrupa els seus socis en cinc categories: els numeraris, els adherits, els institucionals, els honoraris i els estudiants.[2]

Història

[modifica]

El 25 de juny de 1985 es convocà una assemblea general extraordinària de professionals vinculats als arxius, els quals varen aprovar els primers estatuts de l’Associació d’Arxivers de Catalunya.[3] Així, una de les primeres tasques de l'AAC va ser intentar integrar arxivers de diferents procedències —municipals, Generalitat, eclesiàstics— i pertinences territorials. La segona iniciativa rellevant d'aquesta primera etapa, fou l'organització de les Jornades d'Arxivística de Catalunya.[4] A partir d'aquests moments es va començar a publicar les actes i va néixer la revista Lligall. Revista Catalana d'Arxivística. Poc després comença a publicar-se el Butlletí de manera periòdica.[cal citació]

Del període anterior a 1993 també en destaca la feina feta a favor de la internacionalització de l'Associació i per extensió de tot el col·lectiu professional i que, implicà la participació activa en els principals esdeveniments internacionals. En l'àmbit espanyol, l'aparició de l'Associació el 1985 suposà trencar amb l'hegemonia de la Federación Española de Asociaciones de Archiveros, Bibliotecarios, Arqueólogos, Museólogos y Documentalistas i esperonar el naixement d'altres associacions professionals en altres comunitats autònomes.[5]

El 22 d'abril de 2021 canviaria el seu nom Associació d'Arxivers i Gestors de documents de Catalunya (AAC-GD) a Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya (AAC) tal com dictarien els nous estatus aprovats el mateix dia per Assemblea General Extraordinària.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Junta i comissions de l’Associació». Associació de Professionals de l'Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya. [Consulta: 13 gener 2022].
  2. «Els arxivers es ‘reinventen' a Lloret de Mar». El Punt Avui, 07-05-2011. [Consulta: 7 agost 2012].
  3. «Presentació de l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya» (en (català)). Associació de Professionals de l'Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya. [Consulta: 3 febrer 2025].
  4. «El XIII Congrés d'Arxivística de Catalunya es fa al maig». Diari de Girona, 19-11-2010. [Consulta: 7 agost 2012].
  5. Espinàs, Eulàlia; Comalat, Maite «El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, avui». ítem, 47, 2007, pàg. 5-15. «Però el panorama d'aquests darrers anys ha canviat de manera important en crear-se l'any 1988 la federació d'associacions de l'Estat, FESABID, i l'Associació d'Arxivers de Catalunya, l'any 1985.»
  6. «ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DE L’ARXIVÍSTICA I LA GESTIÓ DE DOCUMENTS DE CATALUNYA». AAC_estatuts_2021, 23-04-2021, pàg. 12 [Consulta: 20 gener 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • Associació d'Arxivers de Catalunya; Manual d'arxivística i gestió documental, coord. Emília Capell Garriga i Mariona Corominas Noguera, Barcelona, 2009.
  • AAC, Publicació commemorativa del XX aniversari [1985-2005]. Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC); 2005.
  • «Memòria de l'Associació d'Arxivers de Catalunya. Any 2006»; Lligall. Revista Catalana d'Arxivística; núm. 27; 2007; pp.195-210.
  • «Memòria de l'Associació d'Arxivers de Catalunya. Any 2007»; Lligall. Revista Catalana d'Arxivística; núm. 28; 2008; pp. 217-231.
  • Els arxius: l'experiència catalana. Coordinació: Joan Domingo, Josep Matas. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 1995.

Enllaços externs

[modifica]