Atacs musulmans a les Illes Balears
| Expansió de l'islam | |||
|---|---|---|---|
  Atacs musulmans a les Illes Balears Atacs musulmans a les Illes Balears (Països Catalans) | |||
 L'Imperi Romà d'Orient abans de l'any 705. | |||
| Tipus | incursió militar  | ||
| Data | 707 - 902 | ||
| Coordenades | 39° 36′ N, 2° 36′ E / 39.6°N,2.6°E | ||
| Lloc | Illes Balears (Balears) | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Les Balears passen a mans dels musulmans | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Al llarg dels segles viii i x hi hagué diversos atacs musulmans a les Illes Balears, sense que, fins a l'any 903, arribassin a suposar l'ocupació efectiva del territori, tot i que la documentació existent permet deduir que hi hagué relacions de submissió, segurament concretada amb tributs, i actes de resistència a aquesta dependència. L' any 1075 Mallorca ja era taifa independent sota Abdallah AlMorthada i, més tard AbdIbrahim Isahk consolidava la independència. La cohesió social es desfé per lluites intestines i per la invasió almohade. A finals de 1229, el rei En Jaume conquereix l'illa de Mallorca.
Les Balears romanes d'Orient
[modifica]Des de l'any 534 les Balears, integrades en l'Imperi Romà d'Orient, formen part de la província de Sardenya.
Els atacs
[modifica]L'any 705 Mussa ibn Nussayr conquereix definitivament els territoris del nord de l'Àfrica occidental als romans d'Orient i l'any 707 envia al seu fill Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr a una expedició als territoris imperials insulars de Sicília, Sardenya i les Illes Balears, signant amb els seus governants un tractat de submissió o ahd, així mateix s'emportà els malik de Mallorca i Menorca (segurament governadors romans d'Orient) a Damasc, per ratificar-lo amb el Califa omeia Al-Walid ibn Abd-al-Màlik
Es desconeix la vigència d'aquest tractat, però establint paral·lelismes amb situacions semblants, cal suposar la desvinculació amb l'Imperi Romà d'Orient i la independència de fet dels insulars condicionada al pagament de tributs.
En tot cas la documentació franca de principis del segle ix informa de les freqüents ratzies musulmanes sobre les Balears: L'any 798 els balears remeteren ambaixades a la cort de Carlemany, al que li oferiren la seva submissió a canvi d'ajut contra els musulmans que els havien assaltat l'any anterior, i l'obtingueren. També consta que l'any 813, la flota franca, sota comandament d'Ermenguer d'Empuries feu servir les Balears el com a base per empaitar l'esquadra musulmana. Tot plegat fa pensar que entre finals del s. VIII i principis del IX la submissió no era efectiva.
L'any 848 l'emir de Còrdova d'Abd al-Rahman II, sotmet els illencs[1] per haver deixat de pagar els tributs a que estaven obligats, tal vegada derivats del primer tractat o d'un altre posterior signat amb els emirs independents de Còrdova. L'any següent els balears li enviaren una ambaixada que obté el perdó i la restitució de l'antic status a canvi d'una multa.
La conquesta islàmica de Mallorca es va produir l'any 290 de l'Hègira (902/903 de l'era cristiana), enfrontant les tropes d'Issam al-Khawlaní[2] amb la resistència dels rum de les Illes Balears que durant vuit anys i cinc mesos foren assetjats pels musulmans al Castell d'Alaró.[3]
Altres notícies sense referències
[modifica]Sobre aquesta època, la historiografia antiga afegeix algunes dades de les que no indica la font, per la qual cosa s'han de posar en qüestió:
Segons Joan Dameto a la Historia General del Reino de Mallorca (1633), l'expedició de l'any 797, fou ordenada per Hixam I, fill d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, seria en aquest moment en què els musulmans s'establiren a l'illa. L'any 801 es produiria una nova incursió, aquest cop dirigida per Al-Hàkam I. També informa que l'any 857, durant l'expedició normanda, les illes es trobaven sota domini musulmà.[4]
Per la seva part José Antonio Conde a "Historia de la dominación de los Árabes en España...", (1820), refereix que "en el regnat d'Alhakem ben Hixem les naus de les marines d'Espanya, feren expedició a les illes de "Iebisas", "Mayorcas" i "Sardinia", en aquest any 200 (815)...", més avant informa que “Les naus d'Espanya partiren de Tarragona aquest any (224 H. 838 i 839 J.C.) i junt amb les que hi havia a les illes de “Iebisat" i "Mayoricas", anaren per les costes d'Afranc i robaren en elles"
Referències
[modifica]- ↑ Rosselló Bordoy, Guillermo. L'Islam a les Illes Balears. Editorial Daedalus, 1968, p.28.
- ↑ Amengual i Batle, Josep. Guía para visitar los santuarios marianos de Baleares. Encuentro, 1997, p.10. ISBN 847490434X.
- ↑ Palos, J. C. «El puig d'Alaró, estendard de la resistència dels pobladors de Mallorca». Ara Balears, 25-01-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ Dameto, Juan B. Historia general del Reino de Mallorca (en castellà). Impr. Nacional à cargo de D. Juan Guasp y Pascual, 1840, p. 220-221.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Campaner y Fuertes, Álvaro. La Dominación Islamita en las Baleares. Palma (Mallorca): Miquel Font, editor, 1989. ISBN 84-86366-33-X. Faccimil, original de 1888. pp. 8–18.