Atenció residencial
L'atenció residencial és el servei d'estança a un centre per a protegir adults[1] o menors d'edat.[2]
Menors d'edat[modifica]
Els menors poden ser apartats de llars on pateixen abusos o que són inadequats per acció de l'estat, o poden ser portats a diversos tipus de atencions fora de la llar per pares qui no poden ocupar-se d'ells o de les seues necessitats especials. En la majoria de les jurisdiccions, el menor és retirat de la llar solament com a últim recurs, per a la seua seguretat i benestar o la seguretat dels altres, ja que l'atenció fora de la llar és considerada molt disruptiva per al menor. Són moguts a un lloc anomenat casa d'acollida.[3]
Escoles residencials[modifica]
Una escola residencial (o internat) és una escola on els menors d'edat generalment hi estan 24 hores al dia, set dies a la setmana. Les opinions respecte si aquesta mena d'instrucció aporta beneficis estan dividides.[4]
Atenció residencial al menor[modifica]
Aquest tipus d'atenció fora de la llar és dirigeix als menors orfes o als menors amb pares que no poden o no volen cuidar-los. Joves orfes, abandonats o d'alt risc poden viure en unitats xicotetes autocontingudes que han sigut establies com a ambients de llar, com, per exemple, comunitats d'atenció residencial per a menors. Els joves sota aquesta atenció són, si apartats de la llar involuntàriament, subjectes a avaluacions departamentals governamentals que inclouen progressions en salut, educació, presentacions socials, xarxes de famílies i altres. Aquests són referits com dominis de la vida dins de l'estatut de Looking after Children (LAC). Tendències recents han afavorit la ubicació dels menors en acollida temporal en compte de llocs residencials, parcialment per raons financeres, malgrat que una investigació de 1998 trobà que la majoria dels menors de fora de la llar preferien llars residencials o grupals en compte de l'acolliment temporal.[4]
Adults[modifica]
Situació de dependència[modifica]
L'atenció residencial per a les persones residencials consisteix en centres de residència on puguen viure temporalment o permanentment.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Luján Alcaraz, José; Rodríguez Iniesta, Guillermo; Fernández Orrico, Fco. Javier. «Capítulo 11. El sistema integral de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia. Las prestaciones». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 313. ISBN 978-84-8355-687-0.
- ↑ Bravo, Amaia; Valle, Jorge F. del «Crisis y revisión del acogimiento residencial. Su papel en la protección infantil». Papeles del Psicólogo, 30, 1, 2009, pàg. 42-52.
- ↑ Mattingly, Marybeth J.; Wells, Marissa; Dineen, Michael «Out-of-Home Care by state and Place: Higher Placement rates for Children in some remote rural Places». Fact Sheet, 10, 2010.
- ↑ 4,0 4,1 Kendrick, Andrew. Residential child care : prospects and challenges. Londres: Jessica Kingsley Publishers, 2008, p. 7. ISBN 978-1-84310-526-8.