Atenció residencial per a dependents a Espanya
L'atenció residencial per a dependents a Espanya consisteix en un servei donat a tres tipus de centres: la residència de gent gran en situació de dependència,[1] el centre d'atenció a persones dependents, en raó dels tipus de discapacitat[2] i els centres de referència estatal.[3]
Centres residencials de gent gran dependent
[modifica]És un centre obert on la persona amb dependència funcional puga residir temporalment o permanentment alhora que les seues necessitats donades per la seua condició (falta d'autonomia personal) siguen ateses.[1] El servei ve donat a partir de la Llei de Dependència (2006).[4]
Si l'estada és temporal, es dona temps de descans als familiars i cuidadors i potser siga per a donar atencions en fases crítiques, com situacions post-hospitalàries.
Els objectius de l'estada en aquests centres són: mantindre motivat al professional, formar-lo permanentment, que contacte amb els recursos de la zona per coordinar-se amb aquests i controlar i fer un seguiment de l'estat del dependent, rehabilitar-lo, alimentar-lo adequadament, millorar les relacions entre els dependents, els familiars i el personal i cuidar la seua imatge.[1]
Les modalitats de residència en aquests centres són: allotjament continu, temporal[1] o estada de dia.[5]
Els serveis oferits depenen de la grandària del centre i poden ser els següents: bàsics (manutenció, allotjament, assistència en activitats bàsiques de la vida diària, gimnàs i transport accessible), terapèutics (atenció social, psicològica, sanitària, teràpia ocupacional i cures de la salut) i complementaris (podologia, cafeteria, etc).[5]
El requisit per a accedir-hi és: tindre més de 60 anys, no patir una malaltia infecciosa-contagiosa clínica ni malaltia mental greu ni demència senil avançada, tindre una incapacitat permanent que els impedisca ser autònoms, ser pensionista del sistema o tindre dret als serveis socials del sistema i no haver siguts expulsats d'un Centre Residencial de l'IMSERSO.[5]
El cost mitjà de la plaça ocupada per dia als centres de l'IMSERSO o concertats el 2007 era de 44,87 euros.[2]
Centres d'atenció a persones dependents segons el tipus de discapacitat
[modifica]Aquests centres estan pensats per a discapacitats greus i n'hi ha diversos tipus o sèries:[2]
Centres d'Atenció a Minusvàlids Físics
[modifica]Són establiments que s'ocupen de manera integral de les persones que tenen una discapacitat de la qual no poden recuperar-se prou com per tindre capacitat d'exercir professions. Ingressen temporalment, permanentment o amb règim de mitja pensió.[2]
Centres d'Atenció Minusvàlids Psíquics
[modifica]Són establiments dedicats a atendre als discapacitats psíquics. Hi entren persones qui no té una malaltia infecciosa-contagiosa ni requereix assistència sanitària contínua perquè desenvolupen al màxim el seu potencial i siguen ajudats a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.[2]
Centres Psiquiàtrics
[modifica]Atenen a persones amb malalties mentals que siguen esquizofrènia, paranoia, depressió clínica o altres tipus de psicòsis. N'hi ha diversos tipus: unitats de salut mental comunitàries o centres de salut mental, unitats d'hospitalització i, fora de l'hospitalització, hospitals de dia, centres de dia, unitats de nit, llars terapèutiques i centres de rehabilitació psicosocial i laboral.[3]
Centres de referència estatal
[modifica]Aquests centres estan "dirigits a la promoció i desenvolupament de programes i serveis especialitzats en l'atenció a distints col·lectiu en situació de dependència". Es dediquen a informar, investigar, formar professionals i atendre de manera directa i especialitzada per a millorar l'atenció sociosanitària.[6]
Contenen serveis de salut, d'atenció personal, de manutenció i allotjament (en internat o atenció de dia), rehabilitació funcional[6] i psicosocial.[7]
Els centres de referència estatal que serveixen especialment als dependents són:[7]
Centre Estatal de Referència d'Atenció al Dany Cerebral
[modifica]Aquest centre fou creat amb l'Ordre del Ministeri de Treball i Assumptes Socials 55/2002, de 8 de gener. És un centre monogràfic de rehabilitació integral que depèn de l'IMSERSO per a les persones amb dany cerebral i els seus familiars.[7]
L'estada pot ser: ingrés provisional (màxim quatre setmanes), atenció diürna (per a rehabilitació intensiva en mitja pensió), atenció residencial (inclou manutenció, allotjament i rehabilitació) i dura màxim 18 mesos) i estades de seguiment (màxim dos setmanes, i és per a revisió tècnica de l'usuari).[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Luján Alcaraz, Rodríguez Iniesta i Fernández Orrico, 2008, p. 313.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Luján Alcaraz, Rodríguez Iniesta i Fernández Orrico, 2008, p. 315.
- ↑ 3,0 3,1 Luján Alcaraz, Rodríguez Iniesta i Fernández Orrico, 2008, p. 316.
- ↑ Luján Alcaraz, Rodríguez Iniesta i Fernández Orrico, 2008.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Luján Alcaraz, Rodríguez Iniesta i Fernández Orrico, 2008, p. 314.
- ↑ 6,0 6,1 Luján Alcaraz, Rodríguez Iniesta i Fernández Orrico, 2008, p. 317.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Luján Alcaraz, Rodríguez Iniesta i Fernández Orrico, 2008, p. 318.
Bibliografia
[modifica]- Luján Alcaraz, José; Rodríguez Iniesta, Guillermo; Fernández Orrico, Fco. Javier. «Capítulo 11. El sistema integral de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia. Las prestaciones». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 284-323. ISBN 978-84-8355-687-0.