Atmosfera estel·lar

De Viquipèdia
Foto presa durant l'eclipsi solar del 1999

L'atmosfera estel·lar és la regió exterior del volum d'un estel, i es troba per sobre del nucli solar, la zona de radiació i la zona de convecció. Es divideix en diverses regions amb diferents trets cadascuna:

La fotosfera, que és la part més baixa i freda de l'atmosfera estel·lar és la part que podem veure.[1][2] La llum que s'escapa de la superfície de l'estrella ve d'aquesta regió i travessa les capes superiors. La fotosfera del Sol té una temperatura entre 5.770 K i 5.780 K.[3][4] Les taques solars, regions fredes amb distorsions del camp magnètic, es troben a la fotosfera.[4]

La cromosfera es troba per sobre de la fotosfera. Aquesta part de l'atmosfera comença refredant-se però després s'escalfa fins a assolir una temperatura deu vegades superior a la de la fotosfera.

Per sobre de la cromosfera, hi ha la regió de transició, on la temperatura augmenta ràpidament en només uns cent quilòmetres.[5] Més enllà d'aquesta regió, hi ha la part exterior de l'atmosfera estel·lar, la corona, un plasma tènue però extremament calent (més d'un milió de kèlvins).[6] Mentre que totes les estrelles de seqüència principal posseeixen una regió de transició i una corona, no tots els estels en tenen. Sembla que només alguns gegants i supergegants tenen corones. Un enigma encara sense resoldre en l'astrofísica estel·lar és el procés que fa que la corona es trobi a temperatures tan altes. La resposta concerneix els camps magnètics, però no se'n coneix el mecanisme exacte.[7]

Durant un eclipsi solar total, la fotosfera del Sol queda oculta, revelant les altres capes de l'atmosfera.[8] En aquestes condicions, la cromosfera apareix com un anell vermellós, i la corona sembla una aura. El mateix fenomen en binaris eclipsants pot fer visible la cromosfera d'estrelles gegants.[9]

Referències[modifica]

  1. «fotosfera». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 desembre 2021].
  2. «"Beyond the Blue Horizon" -- A Total Solar Eclipse Chase» (en anglès). sciencedaily.com. [Consulta: 5 desembre 2021].
  3. Mariska, John T. The Solar Transition Region (en anglès). Cambridge University Press, 1992. ISBN 978-0-521-38261-8. 
  4. 4,0 4,1 Lang, K.R.. «5.1 Magnetic Filedls in the Visible Photosphere». A: Sun, earth, and sky. 2nd. Springer, setembre 2006, p. 81. ISBN 978-0-387-30456-4. «aquesta capa opaca és la fotosfera, el nivell del Sol d'on obtenim la nostra llum i calor» 
  5. Mariska, John T. The Solar Transition Region (en anglès). Cambridge University Press, 1992, p. 60. ISBN 978-0-521-38261-8. 
  6. Altrock, Richard C. «The Temperature of the Low Corona During Solar Cycles 21–23» (en anglès). Solar Physics, 224, 1, 01-10-2004, pàg. 255–268. DOI: 10.1007/s11207-005-6502-4. ISSN: 1573-093X.
  7. Bond, Peter. Exploring the Solar System (en anglès). John Wiley & Sons, 2012-02-29, p. 35. ISBN 978-1-4443-9836-6. 
  8. Lewis, John S. Physics and chemistry of the solar system. San Diego : Academic Press, 1995, p. 87. ISBN 978-0-12-446740-8. 
  9. Griffin, R. Elizabeth «Only Binary Stars Can Help Us Actually SEE a Stellar Chromosphere» (en anglès). Proceedings of the International Astronomical Union, 2, S240, 2006-08, pàg. 700–705. DOI: 10.1017/S1743921307006163. ISSN: 1743-9221.