Autoantònim
Un autoantònim o paraula de Janus (del déu romà de dues cares) és un mot que té dues accepcions amb significats contraris. L'autoantonímia és un tret que presenten algunes paraules polisèmiques.
Exemples[modifica]
En català podem trobar diversos exemples de paraules autoantònimes:[1][2]
- Llogar pot significar donar a lloguer o prendre a lloguer.
- Hoste pot significar persona allotjada o persona que allotja.
- Combregar pot significar administrar el sagrament o rebre el sagrament.
- Sanció pot significar autorització o càstig.
- Nimi pot significar excessiu o insignificant.
- Crac pot significar persona de poca vàlua o persona que destaca.
- Conjurar pot significar obligar un ens a aparèixer o allunyar.
També hi ha exemples de verbs que la seva forma activa i passiva són autoantònimes:
- Vèncer i ser vençut.
- Incloure i ser inclòs.
- Corregir i ser corregit.
Referències[modifica]
- ↑ «Ves per on! | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Institut d'Estudis Catalans - Diec2». [Consulta: 15 juny 2020].