Autoecologia
L'autoecologia o ecologia de les espècies o dels individus[1] és una subdisciplina de l'ecologia que s'ocupa de l'estudi de les adaptacions d'una espècie, considerada aïlladament, als factors ambientals, biòtics i abiòtics[2][3] Pot ser considerar-se com l'ecologia pròpia de l'espècie, atès que les seves característiques morfològiques i fisiològiques permeten deduir les característiques del medi on viu.[1] Les espècies manifesten «síndromes d'adaptació» a les condicions ambientals. Per estudiar-les, l'ambient on viuen es descompon en «factors» com ara llum, temperatura o pH, però l'organisme es comporta com una unitat en la seva evolució.[4] En general, les espècies no estan formades per organismes adaptables i plàstics, que haurien pogut ocupar hàbitats molt diversos, sinó que hi ha moltes formes diferents genèticament, i cada espècie resisteix a la variació de les seves característiques.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Margalef, 1989, p. 2.
- ↑ «Autoecology» (en anglès). European Environment Agency. [Consulta: 18 desembre 2022].
- ↑ Pianka, E. R.. «Autecology». A: Encyclopedia of Ecology (en anglès). Oxford: Academic Press, 2008, p. 285–287. DOI 10.1016/B978-008045405-4.00458-4. ISBN 978-0-08-045405-4.
- ↑ Margalef, 1989, p. 13.
- ↑ Margalef, 1989, p. 885.
Bibliografia[modifica]
Margalef, Ramon. Ecologia (en castellà). Barcelona: Omega, 1989. ISBN 84-282-0405-5.