Autoregulació
L'autoregulació o autocontrol en economia o dret és la capacitat o l'obligació d'un organisme de controlar si mateix el funcionament o la qualitat dels productes o la qualitat de treball dels membres sense haver menester una inspecció o control per un organisme públic. Aquesta autoregulació pot ser voluntària o imposada per la llei. La regulació implica necessàriament que s'apliqui una força coercitiva al comportament humà voluntari. Sigui regulació o autoregulació, consisteix en restriccions normatives sobre una conducta que sensa ella seria lliure.[1]
La concepció neoliberal preconitza una mínima intervenció dels poders públics, segons el principi que n'hi ha prou amb les forces del mercat: les empreses tindrien tot interés que els clients quedin satisfets i que tinguin una vida llarga i feliç.[1] Els escandols sanitaris,[2] alimentaris[3] i financers de les últimes dècades que aquest autoregulació sovint no funciona.[4] A més codis voluntaris tendeixen a limitar les conseqüències al mínim comú denominador.[1] Tampoc no és pas una dicotomia absoluta: com si, en absència de regulació, l'humà només faria necessàriament coses dolentes. En aquest aspecte, l'home de negocis és imperfecte i no difereix de l'home en general.[1] Regulació excessiva, en canvi, pot conduir a rigiditat i frenar qualsevol creativitat o innovació. Lleis fan nogensmenys menester per protegir la societat contra les persones poc honrades.
Uns casos particulars[modifica]
En el sector agroalimentari, als Països Catalans que formen part de l'Estat espanyol, l'autocontrol és una obligació legal i les empreses han d'organitzar un sistema d'autocontrol documentat de les primeres matèries, del procés de fabricació i del producte acabat. A més, la llei imposa la traçabilitat.[5] A Catalunya del Nord, la llei imposa un control segons els principis de l'HACCP des de 1998.[6] Andorra té la seva llei de salut animal i seguretat alimentària des de 2012.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Foley, Ridgway K. Jr. «The Myth of Self-Regulation [El mite de l'autoregulació]» (en anglès). Foundation for Economic Education, 01-10-1983. [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ Jaussent, Violaine. «Cinq révélations au cœur du scandale des prothèses PIP» (en francès). France Info, 17-04-2013. [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ «Die größten Lebensmittel-Skandale [Els grans escandols del sector alimentari]» (en alemany). Süddeutsche Zeitung, 04-08-2017 [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ Fey, Gerrit. Banken zwischen Wettbewerb, Selbstkontrolle und staatlicher Regulierung: Eine ordnungsökonomische Analyse [Els bancs, entre la concurrència, l'autoregulació i la regulació per l'Estat]. De Gruyter, 2006-12-31. DOI 10.1515/9783110507744. ISBN 978-3-11-050774-4.
- ↑ Guia per a la implantació d’un sistema d’autocontrol de la qualitat a les petites i mitjanes empreses agroalimentàries (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 8.
- ↑ «Sécurité sanitaire : qu'est-ce qu'un autocontrôle ?» (en francès). Ministeri de l'Agricultura i de l'Alimentació, 30-08-2019. [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ «Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària». Consell General Principat d'Andorra, 2012. [Consulta: 19 març 2022].
Bibliografia[modifica]
- Santaló i Burrull, Vicenç. Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària (pdf). Barcelona: Parlament de Catalunya, 2004, p. 75.