Averrunc
| Tipus | deïtat romana  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
Averrunc[1] (en llatí Averruncus) va ser a l'antiga religió romana, un déu al que es propiciava per evitar un dany.
Aulus Gel·li diu que era una divinitat maligna a la que s'havia de propiciar, tant per infligir com per evitar mals a les collites.[2] Averruncare era un verb emprat pels pontífexs, i vol dir «evitar». Implicava fer una acció ritual apotropaica per tal d'evitar una desgràcia que ha estat advertida pels déus a través d'un fet extraordinari (portentaque prodigiaque mala). Dins del ritual es feia una foguera amb arbres que estaven sota la tutela dels déus de l'inframón (arbores infelices).[3] Marc Terenci Varró diu que el déu que presidia aquests rituals es deia Averruncus, i que el verb averruncare ('esborrar', 'conjurar' 'allunyar') es podia referir a qualsevol déu, per propiciar-lo cap a una petició bona o dolenta o per evitar-ne les conseqüències, i això estalviava haver de pronunciar el nom de la divinitat.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Seva i Llinares, Antoni. Diccionari Llatí-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999, p. 171. ISBN 8477396310.
- ↑ Aulus Gel·li. Les Nits Àtiques, V, 12, 14
- ↑ Macrobi, Saturnalia III 20 3
- ↑ Marc Terenci Varró, De Lingua Latina VII 102