BMP9
 | |
| Substància | gen  |
|---|---|
| Locus | Cr. 10 [1] |
| Identificadors | |
| Símbol | GDF2 |
| HUGO | 4217 |
| Entrez | 2658 |
| OMIM | 605120 |
| RefSeq | NM_016204 |
| Q9UK05 | |
La Proteïna morfogenètica d'os 9 (BMP9 per les sigles en anglès) també conegut com a Factor de diferenciació del creixement 2 (GDF2 per les sigles en anglès) és una proteïna que en els éssers humans és codificat pel gen GDF2. Aquesta proteïna pertant a la superfamília dels factors de creixement transformant beta (TGF-β).
Estructura[modifica]
BMP9 conté un prodomini característic de la familia TGF-β a la regió C-terminal. A més BMP9 es secretat com a pro-complex, és a dir que patirà alguna modificació abans de poder ser funcional.[1]
Funció[modifica]
BMP9 té diverses funcions relacionades amb la formació de neurones colinèrgiques[2] però les dues funcions més àmpliament descrites es troben en la regulació del teixit ossi i en l'endoteli.
BMP9 és un del més potents BMPs per induir la formació ortotòpica de l'os in vivo, especialment en la diferenciació dels osteoblasts.[3] De fet BMP3, antagonista molt potent de la resta de BMPs sembla no afectar la senyalització de BMP9 en os.[4]
L'any 2007 es va descriure que el receptor ALK1, expressat només en endoteli, estava activat principalment per BMP9, i en menor mesura per BMP10.[5] De totes maneres, ALK1 necessita a endoglina, un correceptor de la familia de TGF-β, per poder unir-se a BMP9 i senyalitzar correctament.[6]
S'ha demostrat que BMP9 té un rol madurador i antiproliferatiu sobre l'endoteli. Mutacions en ALK1 o endoglina provoquen l'aparició de la síndrome de Rendu-Osler-Weber, també conegut com a telangiectasi hemorràgica hereditària. Aquesta és una malaltia minoritària que consisteix en la mala maduració dels vasos sanguinis i en la formació de malformacions arteriovenoses en mucoses, fetge i pulmons.[7]
Senyalització[modifica]
Com altres BMPs, al unir-se al seu receptor BMP9 promou la fosforilació de R-Smads, concretament el 1, el 5 i el 8.[8] En alguns casos s'ha descrit que en alguns tipus d'endoteli podria activar els R-Smads 2 i 3, però s'hipotetitza que pugui fer-ho al unir-se amb altres receptors de la familia de TGF-β.[9][10]
Altrament, també s'han descrit vies de senyalització no canòniques, tot i que encara no estan ben estudiades. Hi ha evidències que BMP9 podria activar a JNK en la diferenciació osteoclàstica. A més en endoteli s'ha vist com pot regular les vies de p38 i d'ERK, que modulen l'activitat dels Smad.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 112, 12, març 2015, pàg. 3710–5. DOI: 10.1073/pnas.1501303112. PMC: 4378411. PMID: 25751889.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 102, 19, maig 2005, pàg. 6984–9. DOI: 10.1073/pnas.0502097102. PMC: 1088172. PMID: 15870197.
- ↑ Science, 328, 5979, maig 2010, pàg. 710–22. DOI: 10.1126/science.1188021. PMC: 5100745. PMID: 20448178.
- ↑ Gene Therapy, 11, 17, Sep 2004, pàg. 1312–20. DOI: 10.1038/sj.gt.3302298. PMID: 15269709.
- ↑ David, Laurent; Mallet, Christine; Mazerbourg, Sabine; Feige, Jean-Jacques; Bailly, Sabine «Identification of BMP9 and BMP10 as functional activators of the orphan activin receptor-like kinase 1 (ALK1) in endothelial cells». Blood, 109, 5, 01-03-2007, pàg. 1953–1961. DOI: 10.1182/blood-2006-07-034124. ISSN: 0006-4971. PMID: 17068149.
- ↑ Blood, 109, 5, Mar 2007, pàg. 1953–61. DOI: 10.1182/blood-2006-07-034124. PMID: 17068149.
- ↑ Genetics in Medicine, 13, 7, Jul 2011, pàg. 607–16. DOI: 10.1097/GIM.0b013e3182136d32. PMID: 21546842.
- ↑ Cancer Science, 104, 3, Mar 2013, pàg. 398–408. DOI: 10.1111/cas.12093. PMID: 23281849.
- ↑ 9,0 9,1 BMB Reports, 46, 8, Aug 2013, pàg. 422–7. DOI: 10.5483/BMBRep.2013.46.8.266. PMC: 4133909. PMID: 23977991.
- ↑ Journal of Cell Science, 120, Pt 6, Mar 2007, pàg. 964–72. DOI: 10.1242/jcs.002949. PMID: 17311849.