Ballarina (escultura)
  | |
| Tipus | estatueta |
|---|---|
| Part de | civilització de la vall de l'Indus |
| Creació | 2500 aC |
| Data de descobriment o invenció | 1926 |
| Lloc de descobriment | Mohenjo-Daro |
| Mètode de fabricació | cera perduda |
| Gènere | nu |
| Material | bronze |
| Mida | 10,5 ( ) × 5 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Nacional de l'Índia (Nova Delhi) |
La ballarina és una escultura de bronze prehistòrica del 2500 ae aproximadament. Trobada a la Vall de l'Indus de Mohenjo-Daro (en l'actualitat Pakistan), una de les primeres ciutats d'aquesta civilització. L'estatueta fa 10,5 cm i representa una dona dempeus, de silueta estilitzada amb actitud confiada i una posa natural. Fou descoberta per l'arqueòleg britànic Ernest J. H. Mackay al 1926, abans de la partició de l'Índia. Es troba al Museu Nacional de Nova Delhi i la seua propietat està en disputa amb Pakistan.
Descripció
[modifica]Fa 5 cm d'ample i té aproximadament 3.000 anys d'antiguitat. Fou trobada a l'"àrea HR" de Mohenjo-Daro. Malgrat ser-hi dempeus, se l'anomenà Ballarina, suposant-li aquesta professió. És una de les dues obres d'art en bronze trobades a Mohenjo-Daro que mostren característiques més flexibles, en comparança a altres poses més formals. La nena o dona està nua, duu braçalets i un collaret, i es mostra en una posició natural amb el braç dret flexionat i una mà recolzada al maluc.[1] Es distingeixen de 24 a 25 braçalets al braç esquerre i 4 al dret. També porta algun objecte a la mà esquerra, que descansa a la cuixa; tots dos braços són inusualment llargs.[2] El braç ple de braçalets és semblant al de la dama Banjara. El collaret té tres grans peces penjant i duu el cabell recollit en una gran trossa que li cau per l'espatlla. Aquesta estàtua reflecteix l'estètica d'un cos femení, tal com es definia en aquest període històric.[3]
Interpretacions dels experts
[modifica]Al 1973, l'arqueòleg Mortimer Wheeler la descrigué com la seua estatueta preferida.
John Marshall, un altre arqueòleg de Mohenjo-Daro, descrigué la figura com una nena, amb la mà al maluc en una postura una mica descarada, i les cames lleument avançades mentre marca el temps de la música amb cames i peus.[4] Se sap que se sorprengué quan va veure aquesta estatueta per primera vegada, i afirmà que li costava creure que fos prehistòrica.[5] L'arqueòleg Gregory Possehl descrigué la Ballarina com la peça d'art més captivadora de la Vall de l'Indus i afirmava que no es podia assegurar que fos una ballarina, però demostrava una actitud molt ferma.[6]
L'estàtua revelà dues dades importants sobre la civilització: primer que coneixien la barreja de metalls, el fos i altres mètodes sofisticats, i en segon lloc que l'entreteniment, especialment la dansa, formava part de la seua cultura.[3] La ballarina de bronze es creà usant la tècnica de fosa a la cera perduda i demostra l'experiència de les persones en la fabricació d'obres de bronze durant aquesta etapa de la història.[1] L'estàtua s'exhibeix al Museu Nacional de Nova Delhi. Mackay trobà una estatueta de bronze semblant excavant entre 1930 i 1931 a l'àrea DK-G d'una casa a Mohenjo-Daro. La conservació, així com la qualitat de la figura, és inferior a la de la Ballarina.[6] Aquesta segona figura femenina de bronze s'exhibeix al Museu de Karachi, Pakistan.[7]
Un gravat en un fragment d'argila vermella, descobert a Bhirrana, una zona d'Harappa al districte de Fatehabad a Haryana (Índia), mostra una imatge que evoca la Ballarina. El director de l'equip d'excavació, L. S. Rao, comentà que el disseny de les línies del fragment és molt fidel a la postura, també la disposició de les mans de la figura de bronze. Sembla que l'artesà de Bhirrana la devia conéixer de primera mà.[8][9]
Reclam del Pakistan
[modifica]Alguns polítics i experts pakistanesos han exigit que la Ballarina torne a Pakistan.[10] Al 2016, l'advocat pakistanés Javed Iqbal Jaffery sol·licità al Tribunal Superior de Lahore la devolució de l'estàtua, al·legant que havia estat presa del Pakistan feia 60 anys a petició del Consell Nacional de les Arts de Delhi, però que mai va tornar. Segons ell, la Ballarina era per a Pakistan el que és la Mona Lisa de Da Vinci per a Europa.[11]
Una altra versió dels fets, però, suggereix que l'estàtua fou portada per Mortimer Wheeler a Delhi abans de la partició.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 McIntosh, 2008, p. 281, 407.
- ↑ Singh, 2014, p. 162.
- ↑ 3,0 3,1 «National Museum, New Delhi» (en anglés). nationalmuseumindia.gov.in. Arxivat de l'original el 2019-01-06. [Consulta: 5 gener 2018].
- ↑ Possehl, 2002, p. 113.
- ↑ Marshall, 1931.
- ↑ 6,0 6,1 Possehl, 2002, p. 114.
- ↑ «Masterfile», 15-11-2014. [Consulta: 5 gener 2018].
- ↑ Subramanian, T. S. «Navigation News | Frontline» (en anglès). www.frontline.in. [Consulta: 5 gener 2018].
- ↑ .
- ↑ Mansoor, Hasan «‘Pakistan needs to do homework for Dancing Girl's return'» (en anglès). , 11-10-2006 [Consulta: 5 gener 2018].
- ↑ Reporter, The Newspaper's Staff «Move to bring ‘Dancing Girl' back from India» (en anglès). , 11-10-2006 [Consulta: 5 gener 2018].
- ↑ Khalid, Haroon. «Should Pakistan get the dancing girl from Mohenjo-Daro back?» (en anglés). Huffington Post, 26-10-2006. [Consulta: 5 gener 2018].
Bibliografia
[modifica]- Possehl, Gregory L. The Indus civilization : a contemporary perspective (en anglès). Walnut Creek: AltaMira Press, 2002. ISBN 9780759101722. OCLC 48957898.
- Nalapat, Suvarna. Origin of Indians and their Spacetime (en anglès). Kottayam: Wink, 2013. ISBN 9789381699188.
- McIntosh, Jane. The ancient Indus Valley : new perspectives (en anglès). Santa Barbara: ABC-CLIO, 2008. ISBN 9781576079072. OCLC 191702116.
- Singh, Upinder. A history of ancient and early medieval India : from the Stone Age to the 12th century (en anglès). Nueva Delhi: Pearson Education, 2014. ISBN 9788131711200. OCLC 213223784.
- Marshall, John. Mohenjo-Daro and the Indus civilization (en anglès). Londres: A. Probsthain, 1931.
