Banditi a Orgosolo
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Vittorio De Seta  |
| Producció | Vittorio De Seta |
| Guió | Vittorio De Seta |
| Música | Valentino Bucchi |
| Fotografia | Vittorio De Seta i Luciano Tovoli |
| Muntatge | Jolanda Benvenuti |
| Productora | Titanus |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1961 |
| Durada | 98 min |
| Idioma original | italià |
| Rodatge | Sardenya |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Sardenya |
       | |
Banditi a Orgosolo és una pel·lícula italiana dramàtica de 1960 dirigida per Vittorio De Seta, que suposava el seu debut com a director de ficció. El film és protagonitzat per Vittorina Pisano. Amb el mateix títol es va publicar el 1975 un llibre de l'antropòleg Franco Cagnetta, la primera edició monogràfica de l'assaig que va aparèixer a la revista Nuovi Argomenti el 1954 amb el títol "Inchiesta su Orgosolo".[1]
Argument[modifica]
Michele, un pastor d'Orgosolo acusat injustament de robatori i assassinat, es veu obligat a anar als turons. En la seva fugida a les zones inaccessibles de Barbagia, on no hi ha aigua ni pastures, perd totes les ovelles del seu ramat. Una nit, desesperat perquè està ple de deutes i amb les proves imminents per davant, entra en la cleda d'un altre pastor i, a punta de pistola, roba totes les ovelles. Michele s'ha convertit en un bandit.[2]
Repartiment[modifica]
- Vittorina Pisanu: Mintonia
- Michele Cossu: Michele Cossu
- Peppeddu Cuccu: Peppeddu Cuccu
Gènesi i ambientació de la pel·lícula[modifica]
Durant algunes estades a Orgosolo, De Seta havia tingut l'oportunitat de conèixer els habitants d'aquest racó de Barbagia, la vida solitària dels pastors en el seu aïllament entre les roques i vessants del Supramonte, obligats des de les necessitats del ramat a passar llargues estades lluny de la família. S'havia endinsat, tant com podia un observador foraster, en la vida del poble, descobrint les divisions entre les classes socials o entre els que es dediquen a la pastura i es veuen obligats a pagar altes rendes per les pastures i els que, posseint grans extensions de terreny, solen cobrar rendes.
L'interès de De Seta també es va dirigir a la història d'algú que, un cop pastor, per fets aliens a ell, per desconeixement, destí, impotència i desconfiança en l'Estat i les seves lleis, s'embolica en un petit fet que l'aclapara i, complicant-se cada cop més semblant a una allau, el porta a l'elecció o necessitat d'amagar-se, convertint-se en un autèntic bandoler.[3]
Premis i distincions[modifica]
| Any | Categoria | Guardonat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1961[4] | Millor opera prima | Vittorio De Seta | Guanyador |
| Premi Nou Cinema - Millor pel·lícula | Guanyador | ||
| Premi San Giorgio | Guanyador | ||
| Premi Italian Cinema Clubs | Guanyador |
| Any | Categoria | Guardonat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1962[5] | Millor fotografia | Vittorio De Seta | Guanyador |
Referències[modifica]
- ↑ Vegeu. Nota bio-bibliogràfica, pp.20-21 a Franco Cagnetta, Banditi a Orgosolo, Nuoro, 2002
- ↑ Banditi a Orgosolo a Il Cinema Ritrovato
- ↑ Vittorio De Seta’s Banditi a Orgosolo: An ethnographic film March 2013 Studies in Documentary Film 7(1):61-77
- ↑ «Venice Film Festival 1961 Awards». imdb.com. [Consulta: 25 maig 2021].
- ↑ Nastri d'Argento 1962[Enllaç no actiu], mymovies.it
Bibliografia[modifica]
- Catalogo Bolaffi del cinema italiano 1956/1965.