Banu l-Afia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Banu l-Afia o Miknasa fou una dinastia berber del Marroc, fundada per Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic de la tribu Miknasa i governador/emir del Magreb occidental per compte dels fatimites (d'Ifriquiya) i dels omeies (de Còrdova).

La data de la seva mort no està ben establerta. Les fonts parlen de la seva mort entre 937 i 937 a la regió que dominava entre Guercif i Nakur, en lluita contra els fatimites. Segons la majoria de fonts el va succeir el seu fill Ibrahim ibn Musa, mort el 961 al que va succeir el seu fill Abd Allah ibn Ibrahim mort el 971, i va tenir com darrer emir al seu fill Muhammad que va governar fins vers 974. Un cronista afegeix que va conservar un poder local i el fill d'aquest Muhammad, al-Kasim ibn Muhammad, va governar fins al 1055.

El Muktabis d'Ibn Hayyan, la font més solvent, no fou conegut abans del 1979 i a més després no fou accessible. Segons aquest llibre Mussa va morir l'agost del 938 i el va succeir el seu fill Madyan, un dels tres que eren vius, sent els altres Abu Munkidh i Muhammad.

Referències[modifica]

Enciclopèdia de l'Islam, VII, 641