Bany d'or
Les tècniques de bany d'or són diferents mètodes emprats per dipositar una capa prima d'or sobre la superfície d'un altre metall, el més sovint de coure o plata (plata daurada), mitjançant processos químics o electroquímics.
Aquestes tècniques inclouen els mètodes utilitzats principalment en la moderna indústria de l'electrònica. Els sistemes tradicionals, sovint utilitzats per a objectes molt més grans, feien servir altres mètodes clàssics de daurat.
Deposició química[modifica]
La deposició química d'or (o recobriment electrolític) es duu a terme mitjançant una reacció d'intercanvi, amb l'ajuda d'algun catalitzador. Es pot dur a terme en diferents tipus de solucions:
- alcalina
- Neutra
- Feblement àcida
- Amb Sulfats
- Amb Ferrocianurs
Or alemany[modifica]
En joieria hi ha el "galvanitzat d'or" conegut com a "or alemany" o també "or fals" (de fet l'original era alumini galvanitzat)[1] i té una llarga història, que data d'abans del començament del segle passat, sent un tipus d'acabat utilitzat àmpliament a Europa.
Vegeu també[modifica]
Nota[modifica]
- ↑ Celia Martínez Cabetas; Lourdes Rico Martínez. Diccionario Técnico Akal de Conservación Y Restauración de Bienes Culturales. Ediciones AKAL, 3 setembre 2003, p. 151–. ISBN 978-84-460-1227-6 [Consulta: 25 abril 2012].