Reacció de substitució
Una reacció de substitució és aquella on un àtom, o grup, en un compost químic és substituït per un altre àtom o grup.
Química orgànica[modifica]
En química orgànica les substitucions nucleòfiles o electròfiles són molt importants. Les reaccions de substitució es classifiquen en diferents tipus segons si el reactiu que porta a terme la substitució és un nucleòfil, un electròfil o un radical lliure o si el substrat químic ésalifàtic o aromàtic.
Halogenació radicalària[modifica]
(Vegeu Halogenació)
- En alcans:
- RH + X₂ → RX + HX
Substitució nucleòfila[modifica]
- Nu- + CH₃X → NuCH₃ + X-
- (CH₃)₃CX → (CH₃)₃C+ + X- (Reacció de equilibri)
- (CH₃)₃C+ + Nu- → (CH₃)₃CNu
- Addició-eliminació en derivats d'àcids carboxílics (substitució nucleòfila acílica):
Substitució electròfila aromàtica[modifica]
Química inorgànica[modifica]
En química inorgànica en els complexs dels metalls de transició en dissolució també es produeixen reaccions de substitució amb un lligand per un altre:
- M-X + Y → M-Y + X
On X és el grup sortint i Y el grup entrant. Si el grup entrant desplaça una molècula d'aigua es coneix com a anació o anionització, i si és al l'inrevés, on una molècula d'aigua desplaça un lligand és una hidròlisi o aquatització.
Segons el seu mecanisme de reacció les reaccions de substitució de lligand poden ser de tipus:
- Dissociatiu (D), on s'evidencia l'existència d'un intermedi de reacció amb un nombre de coordinació inferior al complex inicial.
- [MLnX] → [MLn] + X (Reacció d'equilibri)
- [MLn] + Y → [MLnY]
- Associatiu (A), on es comprova que existeix un intermedi amb un nombre de coordinació superior al complex inicial.
- [MLnX] + Y → [MLnXY] → [MLnY] + X
- Intercanvi (I), on no hi ha evidència d'intermedi. Es diferencia entre intercanvi associatiu (Ia) o dissociatiu (Id) segons si la velocitat és molt o poc sensible al grup entrant respectivament.
Por tanto los dos primeros son mecanismos que tienen lugar en dos etapas y el segundo en una sola.
Bibliografia[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reacció de substitució |
- K. Peter C. Vollhardt. Química Orgánica. Barcelona: Ediciones Omega S.A., 1994. ISBN 84-282-0882-4.
- A.G. Sharpe. Química Inorgánica. Barcelona: Editorial Reverté, S.A., 1993. ISBN 84-291-7501-6.
- D.F. Shriver, P.W. Atkins, C.H. Langford. Química Inorgánica. Barcelona: Editorial Reverté, S.A., 1998. ISBN 84-291-7006-5.