Barbut verd alablau
Psilopogon franklinii  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 3,2 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Megalaimidae |
| Gènere | Psilopogon |
| Espècie | Psilopogon franklinii (Blyth, 1842) Psilopogon franklinii |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Megalaima franklinii
|
| Protònim | Bucco franklinii |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
| Endèmic de | Santuari de vida salvatge de Mehao, Eaglenest Wildlife Sanctuary, parc nacional de Namdapha, Santuari de vida salvatge de Maenam, Santuari d’aus Kitam, Reserva del Tigre de Buxa, Parc Nacional Gorumara, parc nacional de Neora Valley, Santuari de vida salvatge de Mahananda, Santuari de Varsey Rhododendron, santuari Fambong Lho, Dzuluk, Llac Khecheopalri, Lachen, Pelling, Yuksom, Khonoma Nature Conservation and Tragopan Sanctuary, parc nacional de Phawngpui, muntanyes Mishmi, reserva comunitària Singchung Bugun, Sela Pass i reserva de tigres de Pakhui
|
.svg){kind=icon}
El barbut verd alablau[1] (Psilopogon franklinii) és una espècie d'ocell de la família dels megalèmids (Megalaimidae) que habita boscos als turons i muntanyes al nord-est de l'Índia, sud-oest de la Xina, Myanmar, Tailàndia i Malaca.[2] Ha estat considerat coespecífic del barbut verd de collar (P. auricularis).[3]
Descripció
[modifica]El barbut verd alablau és un ocell de color verd viu a la part superior amb un plomatge verd groguenc més pàl·lid a la part inferior, ales blaves fosques i verd sota la cua. El bec és negre fosc i també negre al voltant dels ulls. El front és carmesí i la gola taronja. Les potes són verdoses.[4] Fa entre 20,5 i 23,5 cm de llarg i pesa entre 50 i 101 g.[5]
Distribució i hàbitat
[modifica]El barbut verd alablau és resident al Nepal, l'Índia, Bhutan, Myanmar, Tailàndia, Malàisia, Laos, Vietnam i la Xina continental. La presència a Bangladesh és incerta. Habita en boscos humits tropicals i subtropicals a altituds de 900 a 2.700 m.[6]
Comportament i ecologia
[modifica]El crit territorial del mascle és un "pukwok" molt fort.[5]
Taxonomia
[modifica]Bucco franklinii va ser el nom científic proposat per Edward Blyth l'any 1842, qui va descriure un barbut verd intens amb una gola daurada recollit a Darjeeling.[4] Va ser classificat en el gènere Megalaima, proposat per George Robert Gray el 1842, qui va suggerir utilitzar aquest nom en lloc de Bucco.[7] Als segles XIX i XX, es van descriure els següents espècimens zoològics de barbut verd alablau:[8]
- Megalaema ramsayi, proposat per Arthur Walden el 1875, va ser un barbut verd alablau recollit a les muntanyes Karen.[9]
- Cyanops franklinii auricularis, proposat per Herbert C. Robinson i C. Boden Kloss el 1919 per a un barbut recollit a l'altiplà de Langbian, al sud del Vietnam.[10]
- Cyanops franklinii minor, proposat per C. Boden Kloss i Frederick Nutter Chasen el 1926 per a un exemplar recollit a Perak, Malàisia.[11]
- Cyanops franklinii trangensis proposat per Joseph Harvey Riley el 1934 per a un barbut recollit a Tailàndia.[12]
La investigació filogenètica molecular dels barbuts va revelar que els ocells del gènere Megalaima formen un clade, que també inclou el barbut de plomall encès (Psilopogon pyrolophus), l'única espècie classificada en el gènere Psilopogon en aquell moment. Més tard es va descobrir que està integrat en aquest últim com a germà del barbut verd gegant (P. virens) (Moyle et al. 2004). Els barbuts anteriorment classificats en aquest gènere van ser, per tant, reclassificats sota el gènere Psilopogon.[13]
Només Congrés Ornitològic Internacional reconeix quatres subespècies, la resta d'autoritats autonòmiques només les dues primeres:[14][2][15]
- P. f. franklinii (Blyth, 1842) ─ contraforts de l'Himàlaia des del centre del Nepal fins al nord de Myanmar, Laos i el sud-oest de la Xina.
- P. f. ramsayi (Walden, 1875) ─ es troba des del centre i l'est de Myanmar fins a la península Malaia.
- P. f. trangensis (Riley, JH 1934) ─ sud de Tailàndia.
- P. f. minor (Kloss & Chasen, 1926) ─ oest de Malàsia.
Referències
[modifica]- ↑ «Barbut verd alablau». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 20 novembre 2025].(català)
- 1 2 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 20 novembre 2025].
- ↑ «Golden-throated Barbet Psilopogon Franklinii Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 20 novembre 2025].
- 1 2 Blyth, E. Notes on various Indian and Malayan birds. vol.11 (1). The Journal of the Asiatic Society of Bengal, 1842, p. 160–195.
- 1 2 Krishnan, Anand. Golden-throated Barbet (Psilopogon franklinii) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2023-08-25. DOI 10.2173/bow.gotbar2.02.
- ↑ «Psilopogon franklinii: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22726108a263986544.en.
- ↑ Gray, George Robert. A list of the genera of birds : with their synonyma and an indication of the typical species of each genus. Londres: R. and J.E. Taylor, 1841, p. 12.
- ↑ Peters, James Lee. Genus Megalaima G. R. Gray. v.6. Cambridge: Harvard University Press, 1948, p. 31-40 (Check-list of birds of the world) [Consulta: 20 novembre 2025].
- ↑ Walden, A. The Annals and magazine of natural history; zoology, botany, and geology. vol.15 (8). Londres: Taylor and Francis, Ltd, 1840, p. 400–403.
- ↑ Robinson, Herbert C.; Kloss, C. Boden «XXII.— On Birds from South Annam and Cochin China . Part I. Phasianidæ—Campophagidæ» (en anglès). Ibis, 61, 3, 7-1919, p. 392–453. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1919.tb02892.x. ISSN: 0019-1019.
- ↑ Kloss, C. B.; Chasen, F. N.. Cyanops franklinii minor. vol.46 (299). Bulletin of the British Ornithologists' Club, 1926, p. 57–58.
- ↑ Riley, J. H.. One new Genus and three Races of Birds from the Malay Region. vol.47. Washington: Biological Society of Washington, 1882, p. 115–117.
- ↑ Moyle, Robert G «Phylogenetics of barbets (Aves: Piciformes) based on nuclear and mitochondrial DNA sequence data» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 30, 1, 1-2004, p. 187–200. DOI: 10.1016/S1055-7903(03)00179-9.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Jacamars, puffbirds, barbets, toucans, honeyguides – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 20 novembre 2025].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 20 novembre 2025].
