Barcode Battler
 Barcode Battler | |
|---|---|
 La versió internacional, amb la pantalla LCD encesa.  | |
| Fabricant | Epoch Co. (en)  Takara Tomy |
| Llançament | març 1991 |
| Final de vida | 1995 |
| Unitats venudes | 1.200.000 |
| Estat | Discontinuat |
| Preu | 40 £ 7.500 ₧ |
| Característiques | |
| Sistema operatiu | valor desconegut |
El Barcode Battler (バーコードバトラー?) («bataller de codi de barres») és un joc electrònic comercialitzat per Epoch l'any 1991 als Japons i, més tard, a Europa: es tracta d'una consola dedicada amb una pantalla de cristall líquid en la qual apareixen números i un lector de codis de barres per a passar unes targetes incloses —cada una amb un codi— amb personatges i objectes a utilitzar en els combats; el lector permet llegir qualssevol codis d'altres productes per a obtindre nous elements de joc.[1]
Abans del Barcode Battler hi hagué altres dispositius que utilitzaven codis barrats, com el Datach Joint ROM System per a la consola Nintendo Family Computer, molt populars al Japó.[2] N'hi hagué dos versions de la maquineta: la primera, amb una carcassa blanca i vint-i-una cartes de joc, eixí només en el mercat japonés;[3] la segona versió, comercialitzada com Barcode Battler II (バーコードバトラー II?), és la mateixa que es vengué entre 1992 i 1993 a la resta del món, negra i amb trenta-una cartes,[3] per la mateixa Epoch o Tomy i distribuïda per Bizak:[4] a Espanya eixí a la venda abans del Nadal de 1993, amb un preu incial de set mil cinc-centes pessetes (uns 45 sense inflació) i la previsió de vendre'n seixanta nou mil, després que un any abans en venguera un milió dos-centes mil unitats al Japó;[5] malgrat el suport comercial d'El Corte Inglés, les vendes del joc a Espanya no foren significatives, potser perquè els codis espanyols no oferien bones recompenses.[6]
A Occident, el Barcode Battler no tingué gens d'èxit ja que no podia competir en el mateix segment de mercat que altres consoles portàtils com la Game Boy o la Game Gear, al Japó tingué un seguiment més notable, sobretot per l'aparició de cartes especials amb personatges de Bola de drac, Super Mario World o The Legend of Zelda i la capacitat de connectar-se a les consoles domèstiques de Nintendo (llavors, la Famicom i la Super Famicom) per a jugar a sengles versions del joc o aconseguir elements en altres jocs compatibles com Spider-man: Lethal Foes.[7] Encara que els BB de segona mà solen vendre's entre 40 i 180 euros, les targetes especials tenen preus més elevats.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Jennifer Allen. «Not even Mario and Zelda could make the Barcode Battler any good» (en anglés). Eurogamer, 10-07-2019. [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑ «Barcode Battler: Console Information» (en anglés). Console Database. [Consulta: 7 novembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Barcode Battler» (en anglés). Nothing but Nostalgia. [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ «Barcode Battle» (en castellà). Museo 8 Bits. [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑ «El Guerrero del código de barras amenaza a Mario y Sonic» (en castellà). Computer World, 03-12-1993 [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑ Wes. «Barcode Battler: la consola de los códigos de barras» (en castellà). Pixfans, 08-06-2007. [Consulta: 19 novembre 2019].
- ↑ q256. «Barcode Battler» (en castellà). Ion Litio, 31-03-2008. [Consulta: 2 novembre 2019].
Enllaços externs[modifica]
- BarcodeBattler.net simulador del BB II (japonès)
- BarcodeBattler UK simulador en HTML (anglès)
- Screenmania captures del joc de Super Famicom