Barrera de capa límit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Esquema d'un parell de barreres de capa límit marcades en vermell

Una barrera de capa límit és una superfície aerodinàmica que es pot instal·lar a les ales en fletxa (disposada de manera aproximadament perpendicular al pla de l'ala i en paral·lel a la direcció de vol) per reduir els efectes negatius del flux de l'aire des de l'arrel fins a la punta de les ales: aquest lliscament al llarg del dors de l'ala, característic de les ales en fletxa, fins i tot pot provocar l'entrada en pèrdua de les extremitats d'aquest tipus d'ales, amb la consegüent separació del flux d'aire i la pèrdua d'eficàcia dels alerons. L'adopció de barreres de capa límit redueix precisament la desviació del flux d'aire cap a l'exterior i, gràcies a efectes aerodinàmics més complexos, millora les característiques de control de l'avió a angles d'atac elevats.[1]

Referències[modifica]

  1. Dicorato, G.; G. Bignozzi, B. Catalanotto, C. Falessi. Storia dell'Aviazione (en italià). Fratelli Fabbri Editori, 1973, p. 86-87.