Barret de campana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El barret de campana, o, contextualment, la campana (del francès cloche, 'campana', 'closca'), és un barret femení, generalment de feltre, de copa acampanada i ala mínima. Dissenyat per Caroline Reboux, fou el barret femení predominant en la dècada de 1920, i el característic de l'estil garçonne.

Dona amb barret de campana (1929)

El barret de campana quedava arrapat a la closca, de manera que no es podia dur amb cabells llargs, cosa que fomentà encara més el pentinat a la garçonne. Es duia encasquetat sobre el front, i això obligava la portadora a alçar el mentó i mirar cap avall, la qual cosa reforçava l'aire de seguretat de la dona nova.

A partir de 1928 fou moda girar amunt l'ala del barret de campana.

A partir de 1930 la campana perd l'hegemonia quasi absoluta de què havia gaudit durant els anys folls, i en 1933-1934 passa de moda definitivament,

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barret de campana
  • Diccionari visual Oxford: català, castellà, anglès, francès. Oxford: Oxford University, cop. 1997. ISBN 84-8104-004-5