Bartolomé Paredes Feliu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bartolomé Paredes)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBartolomé Paredes
Biografia
NaixementBartolomé Paredes Feliu
26 de febrer de 1947 (1947-02-26) (73 anys)
Barcelona, Catalunya
Dades personals
Alçada1.74 m
Activitat
OcupacióFutbolista modifica
Esportfutbol modifica
Posició a l'equipLateral dret
Clubs juvenils
Anys Equip
1958-1959 Penya Manigua[1]
1959-1962 FC Barcelona Infantil
1962-1965 FC Barcelona Juvenil
Clubs professionals
Anys Equip
1965-1966 FC Barcelona Amateur
1966-1967 CD Comtal 9 (0)
1967-1972 FC Barcelona 9 (0)
1967-1968Racing de Ferrol (cedit) 6 (0)
1968-1969Córdoba CF (cedit) 7 (0)
1969-1970Cartagena CF (cedit)
1972-1974 Sporting de Gijón 35 (0)
1974-1975 CE Sabadell 15 (0)
1975-1976 CF Calella
1976-1977 CE L'Hospitalet
1977-1978 UA Horta
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1967 Espanya Amateur 5 (0)
1971 Catalunya Catalunya 1 (0)

Bartolomé Paredes Feliu (Barcelona, 26 de febrer de 1947) és un antic futbolista català de la dècada de 1970.

Trajectòria[modifica]

Després de jugar pel carrer al districte de Nou Barris, quan tenia 12 anys va ingressar a l'infantil del FC Barcelona, entrenat aquells anys per Oriol Tort i posteriorment per Isidre Flotats. Coincidí a l'equip amb Branko Kubala, el fill gran de Laszi.[2] A continuació passà al Juvenil i a l'Amateur. Fou campió de Catalunya a les categories infantil, juvenil i amateur, i campió d'Espanya amb la selecció catalana de Juvenils. El 1966 ingressà al CD Comtal, entrenat per Vicenç Sasot. Disputà els Jocs del Mediterrani de 1967, any en què donà el salt al primer equip, de la mà de Salvador Artigas. Davant les poques oportunitats de jugar al primer equip, iniciada la temporada marxà al Racing de Ferrol, i la temporada següent al Córdoba CF. Amb el Còrdova debutà a primera divisió, un 15 de desembre de 1968, en un Còrdova 3 - Pontevedra 1. La temporada 1969-70 va haver de realitzar el servei militar a Cartagena, i Paredes fou cedit per tercera campanya consecutiva, aquest cop a l'equip blanc-i-negre.[2]

La temporada 1970-71 jugà finalment al Camp Nou. Sota les ordres de Vic Buckingham debutà de forma oficial amb el Barça un 7 de febrer de 1971 a l'estadi de Sarrià enfront l'Espanyol.[3] En dues temporades a l'equip disputà 11 partits (9 de lliga i 2 de copa) i guanyà la Copa de la temporada 1970-71 i la finalíssima de la Copa de les Ciutats en Fires el 1971.[2] L'any 1972 marxà a l'Sporting de Gijón amb la carta de llibertat del club, jugant dues temporades a nivell força alt, amb 35 partits de lliga disputats a primera divisió.[4][5] La temporada 1974-75 fou fitxat pel Centre d'Esports Sabadell, on es va trobar amb antics companys com Zaldúa, Franch i Palau, amb Gustau Biosca a la banqueta.[2] Posteriorment jugà a Tercera divisió al CF Calella, al CE L'Hospitalet i a la UA Horta.[2]

Jugà un País Basc-Catalunya a San Mamés el 21 de febrer de 1971 en homenatge a Juan Gardeazábal, amb victòria de Catalunya per 1 a 2.[6]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Figuras del futbol juvenil». Mundo Deportivo, 05-03-1965. [Consulta: 1r febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «La Història Paredes» (en català). Suplement de l'Agrupació Barça Jugadors. Número 53. Diari Sport, 30-11-2013 [Consulta: 26 març 2015].
  3. «Paredes: No me asusta ...». Mundo Deportivo, 07-02-1971. [Consulta: 1r febrer 2015].
  4. «Paredes fichó por el Gijón». Mundo Deportivo, 12-07-1972. [Consulta: 1r febrer 2015].
  5. «Paredes». arandaarquitectos.com. [Consulta: 1r febrer 2015].
  6. «La selección catalana superó a la vasca en un interesante partido». Mundo Deportivo, 22-02-1971. [Consulta: 20 gener 2014].

Enllaços externs[modifica]